El to de veu

Hola a tots i a totes! Aquesta entrada és una de les que tenia pensades penjar-vos aquest cap de setmana. L'altre, us la penjaré el dijous, com ja us he comentat he anat molt enfeinada aquests dies i no he pogut trobar temps. Comencem!

Tot això va començar amb una simple conversa que tenia amb una amiga meva. Ella té un gat i em parlava de la comprensió dels animals cap al nostre llenguatge. És a dir, la quantitat de paraules que aquests entenen del nostre idioma.

La conclusió és que no moltes, la veritat. Però llavors, com és que poden obeir ordres? Es clar que alguns tenen més capacitat de memòria que uns altres però, per exemple, la xinxilla, com ho fa? La meva conclusió és que algunes coses ho memoritzen al llarg de anar-les escoltant molt.

Però també crec que és pel nostre to de veu. Per aquest mitjà no només ens reconeixen in ens saben identificar, si no que també poden saber el nostre estat d'ànim i el marge que tenen a l'hora de "jugar" amb nosaltres. 

M'explico, quan tu li dius a la teva xinxilla que estigui quiet/a, no ho diràs de la mateixa manera quan estan tranquil i tens tot el temps del món i tota la calma que quan tens pressa i estan nerviós. Aquests canvis de to, jo crec que els detecten i per tant obeeixen.

Què és el que penseu vosaltres? Expliqueu-m'ho. 

Fins aquí les dues entrades d'avui, espero que us hagin agradat. Fins dijous!

Qui és aquest d'aquí?

Hola a tots i a totes! Aquests dies he estat i estaré molt enfeinada, encara no sé com he trobat temps per penjar-vos aquestes dues entrades d'avui. Així que ja sabeu el motiu pel qual aquest passat cap de setmana no he estat activa. Però avui us porto dues entrades i aquesta és la primera. Comencem!

L'altre dia vaig escoltar un comentari molt curiós del meu pare, em va dir: "Sabies que els animals no es reconeixen davant del mirall?" Em vaig quedar molt sorpresa davant d'aquesta notícia. Així que vaig provar de fer un petit experiment.

Vaig agafar al Potet i el vaig posa davant de un petit mirall que tinc. El resultat va ser el que m'esperava, actuava com si davant seu estigués una altre xinxilla i no el seu reflex. 

Davant d'això, em vaig posar a investigar una mica. Vaig descobrir que només els humans tenim la capacitat per identificar-nos davant d'un mirall. Tots els altres animals del planeta, no estan suficient ment des envolupats per poder fer aquesta assimilació.

Estrany, veritat? Doncs això és una prova de que en teoria els humans estem més avançats que els animals, encara que a vegades sembla mentida però no és així.

Espero que us hagi agradat aquesta entrada i fins ara!

Com pentinar a una xinxilla

Hola a tots i a totes! Aquesta ja si que és la última entrada d'avui. A l'entrada anterior he mencionat el pentinar a una xinxilla, però després m'he preguntat: i com es pentina a una? Doncs he investigat una mica i aquest ha sigut el resultat. Comencem!

Per pentinar a una xinxilla hem de tenir molta paciència. Tot depèn de la confiança entre amo i xinxilla, però normalment aquesta tasca no és gens fàcil. Per no espantar-la, l'hem d'agafar pel cap, sense pressionar-la i començar a pentinar-les de a cua al cap, poc a poc. 

També podem anar deixant que jugui una mica amb el raspall i anar-la premiant amb pipes cada vegada que es porta bé. Poc a poc, aniran quedant al raspall cabells antics i aquest aniran sortint sense problemes. 

Mai hem d'obligar a una xinxilla a quedar-se quieta per la força, perquè si no aconseguirem un efecte contrari al que volem i la nostre mascota començarà a deixar anar pèl en forma de defensa. 

La qualitat d'aquest depèn bàsica ment de la nutrició de la xinxilla i dels banys de sorra que es prengui. El seu pèl ha d'estar lliure i brillant. 

Doncs avui ja hem acabat. Fins dissabte!

Raspall per xinxilles

Raspall per xinxilles

La higiene

Hola a tots i a totes! Ja estic aquí amb la segona entrada d'avui. Aquesta també va sobre la salut de la nostre xinxilla. Una cosa molt important i de la que no he parlat fins ara és la higiene. I per mantenir la nostre xinxilla sana, és molt important. Comencem! 

El primer de tot és saber que les xinxilles no es poden mullar, per rentar-les. Aquestes es donen banys de sorra que, per elles, és com una dutxa per nosaltres. A una xinxilla els hi hem d'anar traient i posant la piscina amb la sorra. Si està tota la estona allà la utilitzaran per fer les seves necessitats i no per banyar-se. 

La sorra sempre ha d'estar neta i tu tries, en funció de la teva xinxilla, el temps que li deixes la piscina dins la gàbia. Si ens passem d'estona notarem que la nostre xinxilla té més picors, es rasca molt més sovint. Pel contrari, si ens quedem curts, notarem que el seu cabell queda tot junt en lloc de separat i brillant, ho sabrem perquè utilitza el terra per rebolcar-se. 

Totes les xinxilles muden el pèl. Ho fan dues vegades a l'any: a la tardor i a la primavera. Quan això passa notarem que hi ha més pèl lliure per la gàbia i notarem una desigualtat de mides dels cabells. Això es soluciona pentinant-la per treure aquests cabells. 

Les potes, les orelles, les dents i els ulls, normalment no necessiten molta atenció, encara que no els hem de deixar oblidats. Per les potes hem de vigilar que no s'assequin molt. Les dents han de créixer rectes cap a vall i han de tenir un to groguenc. Les orelles i els ulls hem de mirar que no se li hagi quedat sorra després del bany que pugui causar una infecció. 

Doncs aquesta és la segona entrada. Aquí la teniu. Espero que us hagi agradat. Fins ara!

Anells de cabell

Hola a tots i a totes! Avui us porto les dues entrades que no us vaig poder penjar el cap de setmana i la que toca avui. Així que aquesta és la primera. Avui us explicaré una mica sobre una malaltia comú en les xinxilles. Comencem!

Aquesta malaltia s'anomena anells de cabell. Aquesta malaltia només afecta a les xinxilles mascle. El que passa és que el cabell es posa al voltant del penis de la nostre mascota fent que se li inflami, que canvii de color, de rosa a vermell i li causa molt mal. 

En el pitjor dels casos la nostre xinxilla perdria el penis i si no ho arribem a detectar, desgraciada ment es pot morir. 

Però tranquils, hi ha formes de que nosaltres mateixos ho podem solucionar, però sempre és convenient que el portem al veterinari per si de cas. La forma més eficaç de prevenir-ho és revisant el òrgan sexual de la nostra xinxilla sovint. 

Doncs fins aquí la entrada d'avui. Espero que us hagi servit i que us hagi agradat. Fins ara!

Un gat amb molta sort

Hola a tots i a totes! Primer de tot demanar-vos perdó, ja que aquest cap de setmana no he pogut penjar res per motius personals. Aquesta és la entrada que tenia pensada de fer avui i el dijous us penjaré les dues del cap de setmana i la del dijous mateix. Doncs aquesta entrada tracta sobre la història d'un gat amb molta sort. Comencem!

Aquest és el gat d'una amiga i aquesta em va explicar fa poc la seva història degut a que jo li vaig preguntar sobre el peculiar nom del felí. Aquest es diu Motoret. Doncs la seva història, comença d'aquesta manera:

Una tarda la meva amiga i la seva mare es van trobar un gat al capó del cotxe del veí. Aquest estava tancat i li van demanar que l'obrís. Quan ho van fer, el gat era molt petit i no volia sortir perquè tenia molta por. Llavors la meva amiga va anara a buscar un tros de pernil dolç i el van poder treure.

La seva mare el va agafar i al comprovar que era mascle se'l van quedar. Aquest gat era molt petit. Tot això va passar metre el seu pare havia anat a comprar. Quan va arribar va exclamar: "Què fa aquest gat a aquí?" Llavors ella li va explicar tota la història i el pare va accedir a quedar-se'l.  

Durant la primera setmana va dormir i menjar sobre de la meva amiga, i ho ha continuat fent fins ara, que ja té sis anys. 

Aquesta és la seva història. Em feia molta il·lusió compartir-la amb vosaltres. Espero que us hagi agradat i fins dijous!

Dorm amb els ulls tancats

Hola a tots i a totes! Espero que us agradés el especial de l'altre dia. Avui us vinc a parlar d'una curiositat d'en Potet. Fa poc que l'he descobert i em va semblar molt interessant. Comencem!

Tothom sap que les xinxilles son animals molt porucs, per aquest motiu, tenen una estranya capacitat de poder dormir amb els ulls oberts. Si no us heu fixat mai, quan ho feu, notareu que quan dorm, té els ulls una mica més tancats de lo normal, però els té oberts.

Això sempre ho he sabut, però l'altre dia, em vaig fixar en el Potet i estava dormint amb els ulls completa ment tancats! Em va sorprendre molt, i aquests dies l'he estat observant més de lo normal i hi ha agut més vegades que l'he enxampat amb els ulls tancats.

La meva conclusió de el per què fa això, es que ha agafat confiança. És  dir, amb el temps que portem junts, ja em coneix suficient i, en general, ja coneix bé el seu entorn, i suposo que s'ha anant confiant cada vegada més i ara ja pot dormir tranquil. 

Doncs aquesta és la entrada d'avui! Espero que us hagi agradat. I m'agradaria saber quines son les vostres teories. Deixeu-les als comentaris. Aquí us deixo unes fotos del Potet descansant. Fins dissabte!

La lactància

Hola a tots i a totes! Aquesta és la última entrada de l'especial de La Meva xinxilla. Us recomano que comenceu pel principi, la entrada "La reproducció" que teniu més avall. Sense més espera acabem ja amb l'especial. Comencem!

Hi ha dos tipus de lactància. La natural i la artificial. Jo us explicaré les dues:

La lactància natural

La llet de la mare és la millor forma d'alimentar a les cries. La llet que puguin ingerir el primer dia de la mare és molt important i vital pel seu futur, ja que és molt nutritiva i conté nutrients vitals pel seu creixement. 

El primer dia, és normal que perdin una mica de pes, però a partir del segon, aniran augmentant, i és molt important que els pesem a diari. Per verificar que la seva nutrició és la adequada, els hi podem tocar la panxa, aquesta ha d'estar una mica inflada i calenta. 

Si la nostre femella només ha tingut una o dues cries, no hi ha cap problema, ja que, les xinxilles tenen sis mamelles, però només les de dalt poden alimentar a les cries. En el cas de que hagi tingut tres o més, nosaltres haurem de rotar a les cries. Haurem de treure una de la gàbia, o les que calgui perquè només hi quedin dues a dins, i les que estan a fora han d'estar molt calentes. Al cap d'una estona canviem. Si volem, també les podem alimentar amb lactància artificial, però no és tan bona com la natural. 

Durant el període de lactància, hem d'anar revisant les mamelles de la mare, perquè les cries neixen amb dents i li poden fer mal.

La lactància artificial

Sempre que sapiguem que la nostre xinxilla està embarassada, hem d'estar preparats per si apareix algun imprevist, sobre tot amb la lactància. Per això necessitem:

• Xeringues especial de 5 i 2,5 ml.
• Gases esterilitza des.
• Llet en pols de gats. Preferible ment de les marques Royal Canin, Novopet o Versele Laga.

En el moment d'alimentar-la, l'hem de tapar amb una manta perquè no perdi la calor. Hem de tenir molt clar que això no és un joc, és un sacrifici per part nostre que ens servirà per mantenir vives a les nostres xinxilles. 

Les pautes per donar-lis el menjar són les següents:

• 1ª setmana: cada 2 hores.
• 2ª i 3ª setmana: cada 3 hores.
• 4ª setmana: cada 4 hores
• El segon més: cada 6 hores

Hem de tenir en comte que al principi no sabran menjar. Poc a poc elles mateixes ens aniran demanant més i més i passarem a utilitzar la de 5 ml. Però cada xinxilla és diferent així que elles ens aniran marcant la seva pauta. 

Quan acabin de menjar, és important que els netegem amb la gasa esterilitza da mullada en aigua i camamilla. A més, amb un petit pal per a les orelles mullat en aigua calenta, li donarem a les seves parts per estimular-les, igual que fa la seva mare. També hem de netejar les seves caques perquè no es quedin enganxades i finalment els sacarem bé. També comprovarem que la seva panxa està més calenta i inflada.

No és recomanable separar les cries de la mare abans de que pesin 250g. 

Fins aquí l'especial de La Meva xinxilla. Espero que us hagi agradat. Fins dijous!

    

El part

Hola a tots i a totes! Ja ens estem apropant al final d'aquest especial. En aquesta tercera entrada, parlarem sobre una de les últimes etapes: el part. Doncs, si tothom està preparat... Comencem!

El part, normalment, es produeix a primera hora del matí, podem notar que la nostra xinxilla està a punt de parir perquè, una estona abans, està nerviosa, incòmoda i es tomba i s'aixeca varies vegades. 

En el moment del part, la femella es col·loca a dues potes i ajuda a la sortida de la cria amb les potes de davant i la boca. Un cop ja han sortit, els hi talla el cordó umbilical i les seca. En el cas de que hi hagi més d'una cria, podem ajudar-la secant les cries nosaltres mateixos, perquè si ella no pot amb totes, es pot donar el cas de que aquestes agafin fred o hi hagin altres complicacions. 

Un cop acabat el part, la femella expulsa la placenta i se la menja. Això ho fa perquè aquesta és molt nutritiva i li aporta una gran quantitat de calories, vitamines i minerals que necessita. 

Durant el part, poden produir-se algunes complicacions. Si aquest dura més de 30 minuts o veiem que a la femella li costa expulsar a una cria, hem de cridar al veterinari. En el cas de que una cria neixi morta, l'hem de retirar perquè la mare es centri en les vives.

Quan es comença a produir el part, ten si el presenciem com si no, hem de separar el mascle. El motiu es que, les femelles, després del part, tenen un zel post part. Aquest dura entre 8 i 10 dies, i son aquests els que hem de deixar-los separats per evitar que la torni a deixar embarassada. 

Un nou embaràs tan aviat, produeix un desgast en la nostre femella, ja que hem de tenir en comte que està alimentant a les cries i, mentrestant, unes altres estan creixent en el seu interior. No és molt recomanable.

Hem d'evitar i treure tot allò que els bebès puguin pujar i no baixar, sobre tot, les caigudes. El menjar i l'aigua ha d'estar a l'alçada de les cries. Els barrots de la gàbia no han d'estar molt separats, si veiem que les cries poden escapar-se, els hem de tapar. Una cria no pot sobreviure sola. 

És molt important evitar els banys de sorra 10 dies abans del part i 10 dies després. Això ho fem per evitar infeccions a les cries i a la mare. 

Fins aquí la entrada número tres. Espero que us hagi agradat. Fins ara!

     

    

L'embaràs

Hola a tots i a totes! Ja torno a estar aquí. Ara us porto la segona entrada de les quatre entrades de l'especial de La Meva Xinxilla. Així que sense més demora... Comencem!

El temps de l'embaràs dura uns 111 dies. Encara que, en la majoria de casos es compleix, hi ha excepcions, i en aquestes pot durar entre els 105 i el 118 dies. Des de que hem trobat el tap copulatiu, hem de començar a comptar els dies. És important, ja que si veiem que es demora d'anar al veterinari perquè pot existir algun tipus de problema.

Durant el primer més de l'embaràs no podrem notar cap diferència. És a partir dels 50 dies que podrem notar lleugers canvis. Per exemple, el seu pes augmentarà, i per aquest motiu hem de portar un control setmanal. 

 Hem de tenir en compte que cada xinxilla és diferent. Més o menys, pel pes, es pot saber quantes cries porten. Si pesen, de més, uns 120g normalment porten un, però hi ha vegades que porten dos. Això depèn de cada xinxilla. Normalment poden portar des de una cria fins a cinc. Només en casos molt puntuals s'ha vist un de sis. 

Durant l'embaràs notarem com la panxa i les mamelles augmenten de mida. També observarem com la mare menja i beu més aigua de lo normal, es cansa més fàcilment i en ocasions es tomba de costat. Sobre tot és en el últim més quan augmentaran. Hi ha ocasions on si la femella està tranquil·la, podem arribar a veure les cries com es mouen. 

Els últims dies, si palpem amb la llema dels dits, molt suaument, la panxa de la femella, notarem que està més dura. 

La alimentació durant l'embaràs i la lactància és molt important, com per la femella, i com per les cries. Aquesta ha de ser rica en vitamines i minerals. No hem d'oblidar una aportació extra de calci per la formació de les cries. A la seva dieta hem d'augmentar la ració de pinso.

Si per algun motiu les coses creieu que no van bé, hem d'anar al veterinari de seguida. 

I aquesta és la segona entrada. Espero que us hagi agradat i fins ara!  

    

    

La reproducció

Hola a tots i a totes! Avui us porto un especial de La Meva xinxilla. Durant aquest cap de setmana llarg que no he penjat res, he estat preparant una sèrie d'entrades que des de fa temps us volia penjar. Aquesta serie d'entrades són quatre i parlen sobre la reproducció de les xinxilles. Aquesta és la primera. Comencem! 

Les xinxilles podem dir que són madures sexualment quan tenen una edat de vuit mesos. Hi ha casos que es produeix bans, però,si volem que la nostre xinxilla es quedi embarassada, hem de tenir en compte que la femella ha de tenir vuit mesos d'edat i pesar, com a mínim 450g. Això és molt important, perquè si no, aquesta podria córrer riscos durant l'embaràs i/o en el part.

Les femelles entren en zel un cop al més. Encara que els dies entre l'un i l'altre no sempre són exactes, i el temps entre ells també pot variar. Quan la femella està en zel, els símptomes són que la vulva està de color vermell, inflada i humida.

En aquest punt, començarà el seguici del mascle. Aquest ballarà al voltant de la femella movent la cua pel terra, com si fos una escombra, i fent sorolls. Si la femella vol, començarà la còpula. Aquestes són ràpides, però es poden repetir varies vegades. Normalment es fan a les nits.

Hi ha una cosa el qual ens indica que la còpula s'ha produït: el tap copulatiu. Aquest és una massa sòlida que es desprèn de la vagina, unes hores després de la còpula. Més o menys, mesures uns 2,5cm de llarg i uns 6mm de diàmetre.

Si el trobem, no ens dona la seguretat de que la femella estigui embarassada, però si que és molt probable. 

Aquesta és la entrada número 1 d'avui. Espero que us hagi agradat, fins ara!