Un trenca coixins

Hola a tots i a totes! Ja torno a estar aquí. Aquesta vegada el motiu pel qual no he penjat entrades es que no ha passat res interessant en aquests dies, a més que he estat molt ocupada. Però, també la meva imaginació s'ha col·lapsat i no havia manera de que pogués pensar en res per penjar. Així que vaig posar totes les meves esperances en el Potet.

D'aquesta manera avui m'ha donat un motiu per escriure. Avui va d'una malifeta que ha fet en Potet. Us avanço que a la pròxima entrada parlaré sobre el temperament de les xinxilles. Doncs, comencem! 

L'altre dia em van portar a casa un tamboret amb un coixí, i el vaig posar al costat de la gàbia del Potet. Haig de dir que després de fer-ho em vaig oblidar del tot del coixí i del tamboret. Fins que avui al matí he baixat i he trobat el coixí a terra. 

Per una gran sorpresa per part meva he trobat que li faltava una part, així que he aixecat la mirada i m'he trobat tota la gàbia del Potet plena d'espuma del coixí! EL cas és que com no vull que en Potet s'ofegui, li he tingut que treure corrents. 

No cal afegir que he tret el coixí d'allà i ara, he anat amb més compte amb les coses que deixo al costat d'en Potet, sobre tot aquests dies que està tan nerviós i enfadat. Però això ja ho deixo per la següent entrada. 

Espero que us hagi agradat, fins dijous! Per cert a l'entrada anterior ja teniu les fotografies dels meus gats, també us haig de parlar d'ells! Ja estem en marxa un altre cop!

Un pati ple de paranys

Hola a tots i a totes! Avui us porto unes anècdotes sobre el Potet. En realitat és sobre el pati de casa que utilitza per saltar a les nits. És bastant graciós veure'm quan el preparo perquè ell surti, sembla que estigui en un camp minat! Comencem!

Durant els anys que he tingut el Potet he tingut que prendre varies mesures de seguretat perquè no es faci mal o s'escapi. Avui us explicaré totes les que he pres. 

La primera va ser posar una pedra enorme sobre el conducte del cabagueram. Ell és molt tossut i sempre l'intantava obrir. Jo em pensava que no ho aconseguiria, però un dia ho va fer i si ell es fic per allà s'escapa.

Després va venir la porta del lavabo. En aquell pati tinc un lavabo amb una porta de fusta i ell la va començar a rossegar. Fins que un dia va fer un petit forat i no em fa cap gràcia que hi entri, així que hi vaig posar una reixa. 

Tot seguit va venir la brossa. Per jugar ell sempre tirava les escombreries i es podia fer mal. Així que vaig decidir que les posaria dins el lavabo mentre ell estigues fora. 

Doncs això és tot. Espero que us hagi agradat. Fins dimarts! 

El resultat

Hola a tots i a totes! Aquesta sí que és l'última entrada sobre la història dels meus gats. Aquí us explicaré com ha acabat tot i algunes de les coses més importants que he après en tot aquest enrenou. Comencem!

Ja teníem el nou jardí preparat perquè els seus nous amos els poguessin estrenar. Vam baixar els transportin i els vam obrir. Al principi ens vam espantar una mica perquè se'ls veia molt aixafats i quasi no es movien del lloc on estava el menjar. 

Però les bones notícies no es van fer esperar molt. Poc a poc van anar menjant una mica i bevent aigua. I després van anar a explorar la nova casa. La Lula era la que es veia més desanimada i, al contrari de lo normal, volia que la toquessis molt i volia estar amb tu. 

El Rayo és el més atrevit i de seguida va començar a explorar. Aquell matí els vam deixar sols i, per descomptat, a la tarda vaig baixar a veure com estaven. Ara se'ls veia una mica més animats. Volien moltes carícies però estaven bé.

La part negativa d'aquest canvi és que els puc veure molt més sovint i els tinc molt més aprop meu. La veritat és que estic molt contenta. La part negativa és que el jardí no és tan gran com l'altre. 

Doncs fins aquí la història. Espero que us hagi agradat. Fins  ara!

RAYO

RAYO

LULA

LULA

LULA

Una segona oportunitat

Hola a tots i a totes! Ara us porto la segona part de com vam traslladar els meus gats. Aquesta ja és la penúltima i la més "divertida". Aquí us la deixo. Comencem!

Al dia següent, tornàvem els quatre a tornar intentar atrapar els gats. Aquesta vegada, però teníem una nova tàctica. El dia anterior els hi havíem tret el menjar i ara portàvem un transporti gegant que ens havien deixat. ara els volíem fer entrar i tenir un espai més reduït per poder-los agafar. 

I la cosa va anar molt bé. La Lula la vam ficar a dins del transporti gran i al Rayo a un de més petit. Els vam col·locar al cotxe i cap a la casa nova. Durant el viatge que, més o menys, van ser uns vint minuts, la Lula no va parar de miolar, i de tant en tant el Rayo també ho feia. 

El més important en aquests casos és no perdre la calma i no exasperar-se. Hem de pensar que l'animal està molt espantat, si mai ha viscut aquesta experiència abans, més encara, així que hem de procurar anar parlant amb ells, o al menys que escoltin un veu coneguda. D'aquesta manera saben que estan amb gent que coneixen. 

Vam arribar a la casa nova, i el primer que vam fer va ser deixar el pot de menjar, l'aigua i la sorra en el lloc corresponen. És important pensar en que els animals han de saber que aquell espai serà la seva nova casa, per dir-ho d'alguna manera. I així els hi fem entendre. 

Doncs fins aquí aquesta entrada. Ara us acabaré d'explicar tot. Fins ara!

Moments de tensió

Hola a tots i a totes! Aquests propers dies us acabaré d'explicar la història dels meus gats. Ja hem fet el trasllat i de moment tot ha anat bé, però en un principi les coses distaven molt d'acabar així. D'aquesta manera us porto la història. Comencem!

Vaig demanar ajuda als meus ares i al meu germà per poder treure als gats del jardí on estaven. Com molts sabeu els gats són més de lloc que d'amo, això vol dir que, al contrari d'un gos, els importa més el lloc on viuen que l'amo. I com als gats portaven vivint allà sis anys, sabia que no seria fàcil. 

Mentre anàvem parlant al cotxe de com ho faríem, tots intentàvem no pensar en una cosa. Quan arribéssim al lloc nou,  hi havia una gran possibilita de que s'escapessin i que els hi passés alguna cosa. Això si aconseguíem atrapar a la Lula, la meva gata. Ella és la més esquerpa i la que a sigut més difícil d'enxampar. 

La jugada era que primer havíem d'agafar la Lula i després al Rayo, el seu germà. Però les coses van acabar molt malament i la Lula es va amagar al pati, que és immens, i el Rayo estava bastant espantat. 

Així que vam decidir que esperaríem un dia i que al dia següent ho tornaríem a intentar. Així que vam tornar a casa i vam idear una nova estratègia. 

Jo en aquests moments estava molt preocupada, perquè no tenia tan clar que poguéssim arribar a enxampar a la Lula. 

Fins aquí aquesta entrada. Espero que us hagi agradat. Fins dijous!