Segona vida pel cartró

Hola a tots i a totes! Avui us porto una entrada una mica curiosa. Us parlaré sobre la segona vida que li podeu donar al cartó del paper de vàter i paper de cuina. Si penseu que aquestes dues deixalles no tenen res a veure amb les xinxilles esteu molt equivocats, seguiu llegint!

Les xinxilles són rosegadors. Aquesta característica provoca que els seus amos estiguem buscant sempre coses perquè arrosseguin i no els hi facin mal les dents. A més a més, les xinxilles són animalons molt refinats i no estan satisfetes amb qualsevol tronc o pal. Jo, en moltes ocasions, els hi he arribat a comprar caramels especials per xinxilles per tal que tinguin una cosa més a rosegar.

Està molt bé que tingui pals, troncs, caramels artificials; però, si les deixeu córrer per casa, haureu vist que també tenen una gran afinitat pel paper. El paper en sí no és nociu per les xinxilles, però la tinta que hi ha en ell sí, per tant, és important que allunyeu el paper que contingui tinta (tant de bolígraf, impressora o traces de llapis) de les vostres xinxilles. Què podeu fer per substituir el paper? Utilitzar el cartó del paper de vàter i de cuina.

Aquests cilindres no són nocius per les nostres xinxilles si col·locats en llocs estratègics de la gàbies poden ser una diversió molt entretinguda per les nostres petites mascotes. En el meu cas els hi penjo del sostre de la gàbia, per tant, s'han d'esforçar una mica per tal d'arribar-hi.

És molt divertit veure com, una vegada ja tenen el cartó, l'amaguen i juguen amb ell. Això sí, hem d'estar atents, ja que passats un o dos dies ja el tenen molt arrossegat i no volen jugar més amb ell. En aquest moment, el que hem de fer és treure'l, ja que ocupa espai i molesta a les nostres mascotes.

Si us animeu a provar aquest nou joc no dubteu en etiquetar-me a Instagram! Recordeu que podeu seguir-me fent clic aquí. Ens veiem dissabte!!

Origen dels noms

Hola a tots i a totes! Avui us porto una entrada on us parlaré de l'origen dels noms de la Kirar i en Shippo. Ara que m'he pogut organitzar i estic més emocionada que mai en tornar a posar aquest blog en marxa, em tindreu per aquí molt sovint!

Com heu notat Kirara i Shippo no són pas noms "normals" d'occident. Més aviat són comuns en la cultura d'orient, concretament la cultura Japonesa. Doncs precisament vénen d'aquí aquests noms. Ja sabeu que les altres dues xinxilles es deien Xinxi, que venia de xinxilla, i Potet, que venia de Pot. Però amb la Kirara i en Shippo, vam tenir un altre tipus d'inspiració.

Les meves xinxilles també les cuida el meu germà, i, per tant, en el moment d'escollir nom també participa en el procés. Doncs hi ha una sèrie que ens agrada molt als dos d'ençà que érem petits, concretament un anime que es diu Inuyasha. Segur que n'heu sentit a parlar. En aquest anime hi ha dues "mascotes" principals, en Shippo i la Kirara. Doncs vam escollir els noms per aquest motiu.

La Kirara, en l'anime, és un gat de dues cues que lluita en l'era feudal al costat de la seva mestressa i, quan ho fa, es transforma en un gat enorme; també pot volar. En canvi, en Shippo és una guineu que acompanya els protagonistes a través de totes les seves aventures.

Personalment crec que la vam encertar amb els noms! Aquí us deixo una fotografia de la Kirara i en Shippo ficticis i us recomano molt fermament que li doneu una oportunitat a l'anime Inuyasha, està molt bé!

Espero que us hagi agradat aquesta petita curiositat que he volgut compartir amb vosaltres! Recordeu que podeu seguir al Instagram del blog fent clic aquí. Ens veiem dimarts que ve!

Convivència entre germans

Hola a tots i a totes! Avui us porto una entrada que fa dos anys no hauria pensat mai que la pogués escriure. Avui us parlaré sobre tots els petits detalls que he observat sobre la convivència entre xinxilles, concretament, entre la Kirara i en Shippo. 

En una altra ocasió ja us explicaré amb més detall com va ser, però al principi, quan vam portar al Shippo, la Kirara no l'acceptava. En poques paraules, la Kirara ja feia temps que estava sola a la gàbia, ni més ni menys que un any, era el seu territori i no volia que ningú el trepitgés. Però de cop, li va aparèixer un bebè xinxilla i es va comportar de manera molt territorial. En la meva opinió, li va agafar un atac de gelosia. 

Aquest atac de gelosia li va durar gairebé un any. Després de tot aquest temps, per fi vaig aconseguir ajuntar les dues xinxilles i que la Kirara no mossegués, tirés o perseguís al pobre Shippo. Com podeu comprovar, l'inici de la seva relació com a "germans" va ser una mica complicat. Aquest tema us el penso explicar més detingudament en una altra entrada. 

A poc a poc, però, les dues xinxilles es van acabar acceptant. Estimats lectors, heu de tenir en compte que les xinxilles són animals que viuen en colònies, per tant, necessiten altres xinxilles al seu voltant, quantes més, millor. Per això, quan les dues xinxilles ja van saber tolerar-se, van començar una entranyable relació. 

Perquè us feu a la idea, en un inici la Kirara veia al Shippo i el mossegava, el perseguia, el tirava... Tenien molt mala relació. Però ara dormen junts! Sí, sí, com ho heu llegit, dormen junts i són adorables quan ho fan. 

En un primer moment eren dues xinxilles independents vivint en una mateixa gàbia, però a mesura que passava el temps, quan agafaves a un i no a l'altre, el que es quedava a la gàbia començava a buscar al que havies agafat. A poc a poc, van començar a deixar de dormir en espais separats i s'anaven apropant fins que ja no poden dormir d'una altra forma que no sigui un al costat de l'altre. Ara la Kirara neteja al Shippo i a la inversa, perquè us feu una idea de com ha canviat la situació. 

Aquest vincle es fa més fort cada dia que passa, i cada cop les dues xinxilles es porten millor. Això no vol dir que ja no hi hagi baralles, al contrari. Hi ha moments en què es continuen barallant, però jo crec que és totalment normal, no? Després de tot, qui no s'ha barallat mai amb el ser germà o germana?

Així que tant si esteu pensant a comprar una altra xinxilla com si no us animo a fer-ho. És un procés que pot ser una mica complicat, però val la pena. 

Espero que us hagi agradat i que un hagi mig convençut per tal de tenir una segona, o tercera, o quarta (qui sap) xinxilla a casa. Fins dijous!