Kirara i Shippo: els inicis (3/3)

Hola a tots i a totes! Per fi ha arribat el dia: avui s'acaba aquesta emocionant història! Esteu preparats? Segur? Si us heu perdut la primera part, feu clic aquí i si us heu perdut la segona, aquí. Doncs ja heu esperat prou per tant... Continuem!

Portàvem ni més ni menys que nou mesos intentant que les dues xinxilles s'acceptessin i poguessin conviure en una mateixa gàbia sense èxit. Fins que un dia, per primera vegada, vam veure signes que començaven a jugar junts. La Kirara ja gairebé mai mossegava al Shippo, però seguia sense tractar-lo bé. Ens vam agafar aquest canvi com un raig d'esperança.

En Shippo ja tenia deu mesos i els seus instints reproductius es començaven a despertar. Ja havia intentat muntar a la Kirara alguna vegada, sense èxit, ja que aquesta l'apartava amb una mossegada, però estàvem amoïnats, ja que no volíem que tinguessin cries.

Per tant, vam fer una visita a la veterinària per mirar quan podíem operar al Shippo. Capar al Shippo era molt més fàcil i segur que a la Kirara, per tant, el vam portar a la nostra veterinària. Allà ens va donar una mala notícia: en Shippo era massa petit, no pesava prou per poder-lo capar. No era segur realitzar-li la intervenció.

Al principi ens vam quedar tots molt preocupats, ja que en Shippo sempre ha estat molt petit; però la veterinària ens va donar una sortida: si esterilitzàvem a la Kirara, es tornaria més dòcil i menys territorial, per tant, podríem ajuntar a les dues xinxilles d'una vegada per totes.

Finalment vam accedir a l'opció que ens donava la veterinària i vam operar a la Kirara, per sort, tot va sortir genial. Poc després les dues xinxilles ja vivien juntes, dormien juntes i s'entenien d'allò més bé. Haig de dir que no és veritat que la Kirara s'hagi tornat més dòcil, segueix tenint el caràcter que tant la defineix.

Ja heu vist que aquesta història té un final feliç. Amb aquestes tres entrades, el que us vull transmetre és que tenir dues xinxilles (o més) és meravellós, val molt la pena. Si algú de vosaltres, estimats lectors, esteu passant per la mateixa situació, no dubteu en deixar-me els vostres dubtes als comentaris i des d'aquí us desitjo molta sort i molts ànims.

La relació que tenen la Kirara i el Shippo l'un amb l'altre no és perfecte, però és molt maca. Si voleu saber més feu clic aquí per anar a una entrada on us parlo d'aquesta relació i de tot el que he anat observant.

Espero que aquesta sèrie us hagi agradat! Ens veiem a la propera entrada!

Raons per les quals tenir a casa dues o més xinxilles

Hola a tots i a totes! Avui us porto una entrada que, segurament, molts de vosaltres ja tindreu clara. Durant tots aquests anys he estat repetint en moltes ocasions que les xinxilles són animals que viuen en grup, però avui i aquí vull dedicar una entrada sencera a donar per explicat aquest tema tan important per les nostres mascotes.

Com molt de vosaltres sabreu, entre els animals que habiten la Terra podem trobar diferents comportaments segons les espècies: n'hi ha que viuen en manada com les zebres, d'altres en solitari i només busquen altres animals de la seva espècie en l'època d'aparellament com els guepards, d'altres que viuen en parella com els pingüins i d'altres que viuen en colònies com les xinxilles.

Les nostres mascotes són originàries de la Serralada dels Andes a Sud Amèrica; allà viuen a una vertiginosa alçada de 4.500 metres. En un inici (quan les xinxilles no estaven en perill d'extinció) vivien en grups formats per centenars d'elles. Però, actualment i a causa de la seva situació, les colònies han anat disminuint. Aquestes colònies en coneixen com a C. Lanigera.

En altres paraules, són animals que des de sempre han habitat en companyia d'altres individus de la seva espècie. Quan nosaltres comprem una xinxilla podem arribar a pensar que, com mai ha conviscut amb altres xinxilles exceptuant el període de lactància, no sentirà aquest buit de no tenir amb qui compartir el seu dia a dia, però no podríem estar més equivocats.

És cert que la nostra xinxilla mai haurà conviscut amb altres xinxilles i que d'alguna manera "no sap el que s'està perdent" però no serà una xinxilla completament feliç. Per ser-ho hauria de tenir una altra xinxilla com a mínim per poder passar la vida juntes, tal com ho fan en llibertat.

Per tant, estimats lectors, si esteu pensant a comprar una segona xinxilla o agafar-ne dues de cop no li doneu més voltes, dues xinxilles juntes es fan companya tota la vida, entre elles i a vosaltres també.

Així que ara sí que sí, dono per explicat i exposat aquest tema. Espero que us hagi estat útil l'entrada. Fins a la propera entrada!

Grup de Xinxilles

Kirara i Shippo: els inicis (2/3)

Hola a tots i a totes! Avui ja sabeu el que us tinc preparat: la segona part de la història dels inicis de la Kirara i en Shippo! Si us heu perdut la primera part, només heu de fer clic aquí i ja podeu començar a llegir aquest relat tan emocionant. Així que ja no us faig esperar més, continuem!

Recordem que ens havíem quedat en el moment on li presentem a la Kirara en Shippo, una xinxilla de poc més d'un mes d'edat que l'hem agafat per fer-li companyia a ella. Com els vam presentar? Vam considerar que posar en Shippo a dintre la gàbia on la Kirara ja feia més d'un any que hi vivia no era bona idea, per tant, els vam agafar als dos i els vam deixar al passadís que ara utilitzen per córrer una estoneta cada dia.

En Shippo estava molt espantat: casa nova, persones noves, olors noves... Però encara no havia arribat el pitjor. Des de la primera vegada que la Kirara va veure al Shippo va mostrar un absolut rebuig cap a ell. I com ho feia això? Doncs el mossegava al nas, al cos, li estirava els cabells amb la boca, l'empentava i li dirigia sons poc amigables.

Per tant, la nostra fantasia de tenir dues xinxilles juntes en una gàbia encara hauria d'esperar. Com vam veure que no hi havia manera que la Kirara acceptés al Shippo en un inici, vam haver de comprar una segona gàbia on pogués viure temporalment el nouvingut. Per tal que us feu a la idea en Shippo era tan petit que una gàbia de hàmster li anava gran!

Com pensàvem aconseguir que les dues xinxilles es respectessin i aconseguissin conviure juntes? Doncs teníem les dues gàbies juntes, una al costat de l'altra, per tal que sentissin l'olor de l'altre. També les deixàvem córrer juntes sempre amb supervisió, ja que la Kirara no parava d'atacar al Shippo.

Els mesos van anar passant i aquesta situació semblava que no tingués fi. A poc a poc, en Shippo va anar fent-se més i més gran i vam haver de canviar de gàbia, clar està. Però un altre temor venia amb el pas del temps: tal com ens havien dit els veterinaris quan vam comprar el Shippo per naturalesa una femella i un mascle s'han d'entendre, ja que la seva missió és reproduir-se, així que tard o d'hora en Shippo podria deixar embarassada a la Kirara, cosa que no volíem.

I en aquesta situació ens va tocar fer una gran decisió. Quina decisió era aquesta? Què va passar després? Per saber-ho haureu d'esperar a la tercera entrega d'aquesta història. Ens veiem aviat!

Com cuidar les nostres xinxilles durant l'estiu?

Hola a tots i a totes! Avui us porto una entrada on us vull parlar sobre un tema molt important. Les xinxilles són animals preparats per climes molt freds (recordem que viuen a Los Andes a una alçada de 4.500 metres), per tant, a l'estiu hem de tenir especial cura de les nostres mascotes per tal que no els hi passi res, sobretot si vivim en zones molt caloroses.

Les xinxilles tenen un abric de pell durant tot l'any. Durant el fred hivern és molt útil, però, us imagineu portar un abric de pell durant l'estiu? Doncs això és el que els hi passa a elles i, per tant, hem d'intentar que pateixin el menys possible.

A continuació us deixo uns quants consells per aplicar quan faci calor:

• Situeu la gàbia on hi hagi corrent d'aire. En el meu cas la tinc al costat del balcó (mai dintre el balcó) i durant l'estiu els hi obro la porta d'aquest per tal que hi passi aire. És curiós veure com les dues xinxilles van a la planta més alta de la gàbia i s'hi estiren per estar més fresques. IMPORTANT: aquesta és una molt bona opció, però heu d'anar amb molta cura i assegurar-vos sempre que totes les portes de la gàbia estan correctament tancades.

• Assegureu-vos que sempre tinguin aigua fresca. Sembla una ximpleria, però és una cosa molt important. Durant l'estiu no espereu que s'acabin l'aigua per canviar-la, cada dos dies com a molt poseu aigua nova que estigui fresca. Important remarcar que no heu de posar gel, aigua massa freda pot fer mal a les xinxilles. Està clar que les xinxilles que viuen en el seu hàbitat natural beuen aigua pràcticament congelada, però les nostres mal ho han fet i no estan acostumades, per tant, no poseu gel.

• Intenteu que hi hagi ombra dintre de la gàbia. Això ho podeu aconseguir de diverses maneres. Una d'elles és posant una tela fina al sostre de la gàbia. Semblaria contraproduent, però la gràcia està en el fet que la tela ha de ser molt fineta i no aguantar la calor. D'aquesta manera no augmentes la temperatura i crees ombra on les teves mascotes estan més còmodes. També pots posar algun element com una caseta dintre de la gàbia on es puguin refugiar. Recentment n'he posat una i l'utilitzen molt.

Una manera de saber si estem fent bé la nostra feina és el pelatge de les xinxilles. Com nosaltres, les xinxilles també suen i quan ho fan el seu pèl deixa d'estar tan brillant i tan fi. Per tant, si veiem que les nostres xinxilles tenen el pelatge més dens i poc brillant és que estan passant calor i hem de fer alguna cosa al respecte.

Ja esteu més que preparats per fer front a aquest estiu que està per venir. Qualsevol dubte, si us plau, utilitzeu els comentaris. Ens veiem a la propera entrada!

Xinxilla simulant estar de vacances

Kirara i Shippo: els inicis (1/3)

Hola a tots i a totes! Avui us porto una petita sorpresa: la història de com vaig aconseguir (o no) ajuntar al Shippo i a la Kirara. Com és bastant llarga, us l'explicaré en tres entrades, així també mantinc la intriga. Comencem!

La Kirara va arribar a casa nostra el gener de 2018. Era molt petitona, una boleta blanca que ja mostrava un gran caràcter i una força territorial considerable. Però, durant els següents mesos a la seva arribada, vaig veure que estava moltes hores sola a casa. Sabeu que les xinxilles són animals que, a banda de viure en comunitat, necessiten moltes carícies i contacte humà; per aquest motiu, em vaig començar a amoïnar.

No visc sola a casa així que vaig traslladar la meva preocupació als meus familiars els quals van resultar estar d'acord amb mi: la xinxilla passava moltes hores sola i s'havia de posar remei a aquesta situació. I d'aquesta manera, un any després de l'arribada de la Kirara va arribar al Shippo.

A casa es va desencadenar una gran batalla per decidir de quin color volíem que fos la nova xinxilla: la Kirara l'havíem escollit blanca, ja havíem tingut dues xinxilles grises (en Xinxi i en Potet) i el negre no ens acabava de convèncer; per tant, ens vam decantar una vegada més pel color beix (sorpresa, sorpresa... En Shippo tampoc és de color beix, algun dia aconseguiré tenir una xinxilla d'aquest color).

Quan tot va estar decidit vam encarregar la xinxilla i en Shippo arribava a les nostres mans un fred febrer de 2019. Era més petit inclús que la Kirara i era tot gris (ens van dir que es tornaria beix quan creixés). I tan contents vam tornar cap a casa amb en Shippo.

Abans de marxar de la botiga, però, vam fer una consulta: hi hauria algun problema entre el Shippo i la Kirara? Els veterinaris que ens van atendre ens van dir que no, ja que al ser mascle i femella, per naturalesa s'havien d'entendre. Però quan vam arribar a casa i vam presentar el Shippo a la Kirara, a aquesta última no li va agradar gens la sorpresa i no dubtar ni un moment a atacar-lo.

Un parell de curiositats: les xinxilles femella són més grans que les xinxilles mascle, a diferència d'altres espècies. També heu de saber que les xinxilles femella són extremadament territorials.

De moment, estimats lectors, deixem la història aquí. Com creieu que acabarà? La Kirara acceptarà al Shippo? Estigueu atents per la segona part d'aquesta història tan emocionant! Ens veiem a la propera entrada!

Joquines i llaminadures

Hola a tots i a totes! L'entrada d'avui para d'un tema que crec que no he tractat suficient en aquest blog i és molt important per la bona salut dels nostres rosegadors. Avui vull explicar-vos els principals elements que faran que la vostra xinxilla no s'avorreixi a la seva gàbia i mantingui una bona salut. Comencem!

Com tots sabem les xinxilles normalment viuen en una gàbia, però, el que pocs ens parem a pensar és en la quantitat d'hores que s'hi passen tancades allà dintre. Pot ser, aquest any passat amb la quarantena deguda a la situació sanitària provocada per la pandèmia de la Covid-19 ens hem pogut fer a la idea de com és viure sempre tancats en algun lloc. Per tant, és molt important que les nostres xinxilles tinguin de tot per poder jugar. I no només jugar, les nostres xinxilles són rosegadors, per tant, necessiten molts elements per rosegar i poder mantenir les seves dents en bon estat i, per tant, mantenir un bon estat de salut. Com heu pogut comprovar, les xinxilles es cuiden soles (es banyen, es netegen, mantenen una bona higiene) però els hi hem de facilitar tot el que necessiten per fer-ho.

Teniu diferents elements que els hi poden donar. Per començar parlarem de les joguines de fusta. Aquests objectes els hi agraden molt, col·locats en llocs estratègics de difícil accés els hi proporciona hores de joc intentant arribar a la joguina amb una gran recompensa. És important que aquestes joguines estiguin fetes de fusta apta per rosegar. Podeu trobar de molts tipus: des de pastanagues de fusta que es collen a la gàbia fins a gronxadors on es poden gronxar. També, però, us haig de dir que les seves preferides són els troncs petits i les pinyes. Sí, sí; els troncs i les pinyes! Per tant, quan aneu al bosc no dubteu en agafar grans quantitats de troncs petits i pinyes (sempre comproveu que estiguin en bon estat) per les vostres xinxilles.

A continuació parlarem de les llaminadures. Aquestes també poden ser bons elements per tal que les vostres xinxilles arrosseguin. N'hi ha de molts tipus. Algunes d'elles es poden penjar a la gàbia i les xinxilles s'han d'esforçar per tal d'arribar-hi; jo sempre procuro tenir un parell d'aquestes a casa. També n'hi ha d'altres que són boles compactes de fenc que les poden portar d'un costat a un altre de la gàbia i anar-les rosegant. A part de facilitar la cura de les dents també s'alimenten del seu aliment principal: fenc.

A banda d'aquestes llaminadures, també podem trobar d'altres únicament nutritives com els pèsols dessecats. Aquestes llaminadures també són els fuits secs. Tant els pèsols dissecats com els fruits secs agraden molt a les xinxilles, però hem de vigilar i posar racions controlades; igual que no donaríem moltes llaminadures a un nen petit no donarem moltes llaminadures a una xinxilla. Jo recomano que els fuits secs s'utilitzin com a premi, en el meu cas els hi dono una ametlla cada vegada que surten pel passadís. Els pèsols dissecats us poden ajudar si les vostres xinxilles no els hi acaba d'agradar el pinso que mengen, a mi m'ha anat d'allò més bé.

Espero que aquesta entrada us hagi ajudat i que ara la vostra xinxilla tingui tot un parc d'atraccions a la seva gàbia. Qualsevol dubte, si us plau, no dubteu en fer-m'ho saber en els comentaris! Fins a la propera entrada!

Esquerra: llaminadura que es penja; Centre: pèsols dessecats; Dreta: joguines de fusta

Tenir cura del pelatge de les nostres xinxilles

Hola a tots i a totes! Avui us porto una entrada on us parlaré sobre com podem cuidar el pelatge de les nostres meravelloses mascotes. És veritat que elles soles són molt independents i s'ho poden fer tot, però no està malament si les amanyaguem una miqueta. Comencem!

Les xinxilles tenen un pelatge molt peculiar, com tots sabem. Només cal mirar-les per veure que semblen una bola de coto fluix. Però encara sorprèn més el tacte que té: tan fi i abundant que les estaries tocant tot el dia. Doncs per tal que aquest pelatge segueixi així podem ajudar a les nostres mascotes.

No cal fer barreges estranyes ni complicar-se la vida, només necessitem un raspall per mascotes. Els podeu trobar a les botiges d'animals o per internet. Aquests raspalls desfan els nusos que les nostres mascotes es provoquen dia a dia i, a més a més, pentinar-les els hi proporciona un massatge a les arrels que provoca que el pelatge creixi millor i més fort.

Podeu aprofitar l'estona que els deixeu córrer per la casa per estar una estona amb elles i així pentinar-les. Al principi tindran por, ja que el raspall és un objecte nou i desconegut, però a la llarga s'acostumen i els hi agrada.

Però deixeu-me que us expliqui un secret. A les xinxilles no els hi acaben d'agradar els raspalls per mascotes, elles prefereixen els raspalls de dents! Exactament com ho heu llegit, els hi encanta que siguin raspallades per raspalls de dents. De fet, la Kirara sempre es queixava quan la raspallava amb el raspall normal, i d'ençà que vaig provar el raspall de dents no només no s'ha tornat a queixar, sinó que li encanta!

Normalment a les xinxilles els hi agrada que els hi raspallis la panxa, darrere les orelles i a les galtes. A vegades, també es poden deixar raspallar els bigotis i tot! Cada xinxilla, però, és un món, per tant, dediqueu temps a la vostra mascota per saber què li agrada i què no.

Doncs aquí teniu una mica més d'informació per cuidar a la vostra xinxilla. Espero que us hagi estat útil. Ens veiem aviat!

Raspall per mascotes a l'esquerra i raspall de dents a la dreta