Hola a tots i a totes! Avui us porto una entrada que fa dos anys no hauria pensat mai que la pogués escriure. Avui us parlaré sobre tots els petits detalls que he observat sobre la convivència entre xinxilles, concretament, entre la Kirara i en Shippo.
En una altra ocasió ja us explicaré amb més detall com va ser, però al principi, quan vam portar al Shippo, la Kirara no l'acceptava. En poques paraules, la Kirara ja feia temps que estava sola a la gàbia, ni més ni menys que un any, era el seu territori i no volia que ningú el trepitgés. Però de cop, li va aparèixer un bebè xinxilla i es va comportar de manera molt territorial. En la meva opinió, li va agafar un atac de gelosia.
Aquest atac de gelosia li va durar gairebé un any. Després de tot aquest temps, per fi vaig aconseguir ajuntar les dues xinxilles i que la Kirara no mossegués, tirés o perseguís al pobre Shippo. Com podeu comprovar, l'inici de la seva relació com a "germans" va ser una mica complicat. Aquest tema us el penso explicar més detingudament en una altra entrada.
A poc a poc, però, les dues xinxilles es van acabar acceptant. Estimats lectors, heu de tenir en compte que les xinxilles són animals que viuen en colònies, per tant, necessiten altres xinxilles al seu voltant, quantes més, millor. Per això, quan les dues xinxilles ja van saber tolerar-se, van començar una entranyable relació.
Perquè us feu a la idea, en un inici la Kirara veia al Shippo i el mossegava, el perseguia, el tirava... Tenien molt mala relació. Però ara dormen junts! Sí, sí, com ho heu llegit, dormen junts i són adorables quan ho fan.
En un primer moment eren dues xinxilles independents vivint en una mateixa gàbia, però a mesura que passava el temps, quan agafaves a un i no a l'altre, el que es quedava a la gàbia començava a buscar al que havies agafat. A poc a poc, van començar a deixar de dormir en espais separats i s'anaven apropant fins que ja no poden dormir d'una altra forma que no sigui un al costat de l'altre. Ara la Kirara neteja al Shippo i a la inversa, perquè us feu una idea de com ha canviat la situació.
Aquest vincle es fa més fort cada dia que passa, i cada cop les dues xinxilles es porten millor. Això no vol dir que ja no hi hagi baralles, al contrari. Hi ha moments en què es continuen barallant, però jo crec que és totalment normal, no? Després de tot, qui no s'ha barallat mai amb el ser germà o germana?
Així que tant si esteu pensant a comprar una altra xinxilla com si no us animo a fer-ho. És un procés que pot ser una mica complicat, però val la pena.
Espero que us hagi agradat i que un hagi mig convençut per tal de tenir una segona, o tercera, o quarta (qui sap) xinxilla a casa. Fins dijous!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada