Em fa por, però no vull que m'agafis

Hola a tots i a totes! Aquesta entrada ja és la d'avui. Us vinc a acabar una entrada anterior que us vaig penjar anomenada "Em fa por" i tractava de la pluja. Doncs l'altre dia, el Potet, va fer una bestiesa com una casa. Comencem!

Com cada nit el vaig treure a fora i tan tranquil·la me'n vaig anar a dormir. De cop, uns sons molt forts em van despertar a plena nit, i per la finestra vaig poder comprovar el que ja em temia: estava plovent. Però, no con l'altre dia, si no molt més fort, amb vent, llamps i trons.

Corrent em vaig posar les bambes i una jaqueta i vaig baixar corrents a buscar el Potet. Jo anava convençuda de que el trobaria sota la cadira de sempre i que l'agafaria sense cap problema. Però no va ser així. Al veure que l'anava a agafar, en Potet es va posar a córrer per tot el pati i va quedar xop. Per descomptat anava relliscant. Amb les presses, al final, el vaig aconseguir agafar. 

Però estava tot mullat. Així que amb molta paciència em vaig asseure al sofà i el vaig embolicar amb la manta que tinc per ell. Estava tremolant de fred i de por!

Doncs fins aquí les entrades d'avui. Espero que us hagin agradat i us comunico que aquest cap de setmana llarg us penjaré entrades cada dia. Fins dissabte! 

Jo em menjo la part verda

Hola a tots i a totes! Primer de tot demanar disculpes perquè el dimarts no vaig pode penjar-vos res. Tenia molta feina i no vaig poder trobar el temps. Però avui us penjaré dues entrades, així m'asseguro de que no us dec res. Comencem! 

Fa tres dies vaig voler provar un petit experiment culinari: li vaig posar una pastanaga al Potet. Volia veure si li agradava o no. La majoria de verdures que li he posat, se les ha menjat sense problema, i només em faltava provar aquesta. El resultat va ser molt diferent a les dues variants que tenia en ment.

Al primer impacte, no li va fer ni cas, cosa ja molt natural en ell, però poc a poc es va anar apropant i començant a provar-la. Al cap d'una estona, vaig tornar a mirar i em trobo al Potet barallant-se amb la part de color taronja i menjant-se la part de color verd! 

Ara la pastanaga només li queda la part taronja, i crec que li trauré, perquè s'enfada molt quan la veu. Li comença a donar cops i a empentar-la. A vosaltres us ha passat alguna vegada alguna cosa semblant? 

Fins aquí aquesta entrada. Ens veiem en uns minuts!

Defensant el que és meu

Hola a tots i a totes! Al final si que us he pogut escriure aquesta entrada, una mica tard, però millor tard que mai. En aquesta entrada us explicaré una petita anècdota que m'ha passat avui. Comencem!

Aquesta tarda han vingut uns convidats a berenar. Un d'aquest portava un gos. Jo al principi estava una mica preocupara perquè no sabia què esperar-me de la reacció del Potet cap a aquest gos i d'aquest gos cap a en Potet. Així que els primers deu minuts he estat molt pendent per si hi havia cap problema. Però el he ha passat ha estat molt lluny del que jo mai hauria esperat.

El gos s'ha apropat al Potet, per curiositat, suposo, i, en Potet, en comptes d'amagar-se, s'ha enfrontat a ell. Ha intentat mossegar-lo i a defensar la seva casa. M'ha sorprès molt. Així que avui he descobert que les xinxilles tenen un instint de protecció bastant ampli.

Al final el gos li ha agafat por al Potet, i no s'ha tornat a apropar en tot el que quedava d'estona. I jo pensava que seria al revés. Per desgràcia no he pogut fer una foto del moment crucial, la pròxima vegada tindré el mòbil a mà.

Doncs ara si que us dic adéu, estimats lectors. Fins dimarts!

    VS.  

El restrenyiment de les xinxilles

Hola a tots i a totes! Avui segurament us intentaré penjar dues entrades, però no sé si serà possible. Avui us vinc a parlar d'una malaltia molt comuna en les xinxilles, no és exactament una malaltia, però afecta a la salut. Comencem!

Avui perlarem del restranyiment. Aquesta espècie de malaltia es causa per falta de moviment regular dels intestins. A nosaltres, els humans, també ens passa. Això es pot originar per diverses causes diferents:

• Si la nostre xinxilla està embarassada, abans del part.
• Una mala alimentació.
• Poc exercisi.
• Falta d'aigua.
• Falta de fibra en la seva dieta (fenc).

Si això ens arriba a passar, el que podem fer és proporcionar-li una dieta bona en fibra, si volem podem donar-li algunes herbes laxants, com dent de lleó. Però si la xinxilla després d'uns dies encara segueix amb el restrenyiment, hem d'anar al veterinari.

Doncs fins aquí aquesta entrada. Espero que us hagi agradat i fins d'aquí a una estona!

Un dels meus animals preferits

Hola a tots i a totes! Com aquest matí ja us he explicat una anècdota sobre xinxilles, ara us porto una cosa diferent. Perquè em conegueu una mica millor, he pensat que us podria parlar dels meus dos animals preferits.

Un, per suposat és la xinxilla. Però l'altre, és el dofí. Per suposat que m'encanten els gossos i els gats, però el dofí va captar la meva atenció des de que era petita. Així que he pensat que obrir-vos una mica les portes sobre el coneixement d'aquest animal, no estaria malament.

El dofí, el seu nom científic és Delphinidae, mesuren entre dos i nou metres de llargada, contant el cos, el cap i el morro, que és bastant allargat. Aquests són mamífers, i carnívors estrictes, vol dir que només mengen carn, en aquest cas peix.

Són una de les espècies d'animals més intel·ligents que coneixem avui en dia. Es situen a prop de les costes i normalment es relacionen amb els éssers humans. Se'ls hi pot ensenyar coses, com fan al zoo. Per comunicar-se utilitzen sorolls, danses i salts. 

Una de les meves pel·lícules preferides que tracta sobre dofins és "La gran Aventura del dofí Winter". Us la recomano de veritat, i està basada en fets reals! Aquí us deixo algunes pàgines que podeu consultar per si teniu més curiositat:

Tràiler de la pel·lícula "La gran aventura del dofí Winter": https://www.youtube.com/watch?v=kgyZjbzS18A

Més informació sobre dofins: https://en.wikipedia.org/wiki/Dolphin

Doncs així es el dofí! Fins aquí la entrada d'avui. Ja només us dec una entrada. Fins demà! 

Em fa por

Hola a tots i a totes! Avui us vinc a parlar de la confirmació d'una cosa que moltes vegades ja us he dit. També ve acompanyada d'una anècdota, així que, sense més demora, comencem! 

Aquesta nit, per la zona on jo visc, ha plogut. Però malgrat això, vaig deixar anar al Potet a fora, perquè en aquell moment no plovia. Quan aquest matí m'he aixecat, he vist que estava plovent menys, però seguia. Així que he anat a buscar al Potet, pensant-me que em donaria una mica de guerra.

L'he trobat on sempre, al seu amagatall d'una cadira, però a diferència d'altres vegades, no ha sortit corrents, si no que he vingut directe cap a mi i s'ha deixat agafar. Només s'havia mullat les potes, el pèl estava sec. Encara així, l'he tingut una mica a sobre per si de cas.

Quan l'he agafat s'ha quedat molt quiet, com si tingués por, i s'ha amagat entre els meus cabells. Tenia por de la pluja! En les últimes vegades que ha plogut, ja m'ho pensava, però avui he obtingut la confirmació.

Jo crec que, a part dels seus instints, les xinxilles tenen por de la pluja pel soroll que fa. A part de que l'instint ja els diu que si es mullen, malament.

També m'he trobat un tronc de pi, que li havia posat jo, totalment rosegat. Aquí us deixo una foto.

Doncs això és tot per ara. A la tarda tornaré a penjar una altre entrada. Fins desprès!

L'habitat de les xinxilles

Hola a tots i a totes! Per motius de feina, ahir no us vaig poder escriure. Però avui us porto la entrada que en teoria hauria d'haver penjat ahir. Anem a parlar una mica sobre l'habitat de les xinxilles: la serralada de Los Andes.

Aquesta serralada és el seu habitat natural. Aquesta es troba a sud-Amèrica i és, con indica el seu nom, una cadena de muntanyes. Aquesta contorneja l'oceà Pacífic, i també el Mar del Carib. Ocupa una superfície de 3 370 794 Km2. La seva altura mitjana ronda als 4000 metres i el seu punt més alt és el Aconcagua, la muntanya mes alta del planeta, sense comptar el Himalaia, amb 6960 metres. També té els volcans més alts del planeta. 

La flora d'aquesta serralada, un dels seus trets principals es que forma unes estepes d'herba, en la seva majoria, encar que també presenten uns petits arbustos en llocs apartats i concrets. 

En els Andes, la fauna és variada. Hi ha flamencs, pumes, entre molts altres animals entre els quals es troba la xinxilla, per suposat. 

Fins aquí la entrada d'avui. Espero que us hagi agradat i fins dissabte!

Origens de diferents Pokémons

Hola a tots i a totes! Un altre cop en teniu aquí. Ara ja tinc una entrada menys! Però com abans ja hem parlat molt de xinxilles, ara us porto alguna cosa diferent. Tornem a parlar de Pokémons!

Jo a mi m'agrada molt jugar a Pokémon, al menys m'agradava, i ara jugo a Pokémon Go. Com l'altre dia us vaig parlar del Minccino, em vaig quedar amb molta curiositat, per saber de quin animal provenien altres Pokémon. Així que he triat els meus preferits i aquí us deixo el resultat.

Emolga: prové de l'esquirol japonès nan. 

EmolgaEsquirol japonès nan

Bulbasaur: és un rèptil de la època prehistòrica

BulbasaurAnimal prehistòric

Pikachu: representa un rosegador, exactament un ratolí

PikachuRatolí

Espero que us hagi agradat. Si teniu més curiositat, aquí us deixo un enllaç d'una pàgina on podreu trobar molta més informació. Fins dijous!

http://bulbapedia.bulbagarden.net/wiki/Main_Page

Malalties dels ulls

Hola a tots i a totes! La feina se m'acumula, ja us dec tres entrades! Avui us penjaré dues així que una ja la tindré saldada. Avui us vinc a parlar sobre els delicats ulls de les xinxilles, com cuidar-los i quines son les malalties més comunes i com prevenir-les i eliminar-les. Comencem!

Aquesta part del cos de la nostre xinxilla, és molt delicada. Les coses principals de que hem de fer perquè no tinguin problemes és, vigilar amb el tipus de sorra en que es banyen, no ha de ser molt fina, si no els hi pot entrar en el ull i causar una infecció. 

Si notem que l'ull de les xinxilles te moltes lleganyes, té els pèls del voltant de l'ull mullats, tot això és un símptoma d'irritació. Podem netejar aquest un amb una gasa estèril, i si veiem que no millora, he d'anar al veterinari. 

Unes de les malalties més comunes en les xinxilles és la conjuntivitis. Nosaltres, els humans, també en podem tenir. Els símptomes són: ull tancat i excés de lleganyes. En aquests casos, també podem netejar-lo amb gases, però és preferible anar al veterinari. 

També hi ha de més comunes con les cataractes i les úlceres. En aquests casos, sempre hem d'anar al veterinari. 

Aquí ho teniu. Espero que us hagi agradat!

   

Farinetes per a les xinxilles que esiguin malaltes

Hola a tots i a totes! Avui us porto una mica més d'informació sobre les malalties de les xinxilles. Avui més aviat mirarem remeis i quina és la millor manera d'ajudar als nostres amics. Comencem!

Espero que aquesta situació no li arribi a ningú, mai, però, posem que la nostre xinxilla està tan malalta que no pot menjar per si soleta. Què podem fer nosaltres? Com la podem ajudar? Donant-li farinetes. Exacte, com als bebès. 

Aquestes les podem aconseguir als nostres veterinaris o online (http://www.mascotasana.es/) o també la podem fer a casa nostre de manera casolana. 

Si vosaltres preferiu aquesta segona opció, és molt fàcil de dur a terme. Primer de tot hem de triturar el menjar que menja sovint la vostre xinxilla. Tot seguit la barregem amb aigua, aquesta ha d'estar una mica calenta perquè tingui més bon aspecte i gust. 

Per donar-li més gust, encara, li podem afegir unes herbes, com el dent de lleó. A l'hora de donar-lis la farinetes, hem de tenir molta, molta paciència. La manera més eficaç seria amb una xeringa. 

Doncs ja està. Demà us vindré amb tres entrades, així que, estigueu preparats! Fins demà!

   

Minccino

Hola a tots i a totes! Primer de tot un dec una disculpa. Per temes de feina no he pogut escriure aquests últims dies. I per aquest motiu aquest cap de setmana us tornaré les entrades que us dec. Però ara anem a entrar en temari. 

Jo sóc molt aficionada als Pokémon, des de ben petita. I l'altre dia vaig recordar que hi havia un Pokémon que m'agradava molt i que em recordava a les xinxilles. Segur que fans con jo sabreu de quin Pokémon estic parlant: el Minccino!

Aquí a baix us deixo una foto del Minccino i del Cinccino, la seva evolució. Si us hi fixeu podreu trobar algunes semblances amb les xinxilles. La cua, el pelatge, la forma de la cara, una mica tot ell s'assembla. 

I m'ha semblat molt curiós. Per aquest motiu he investigat una mica i he descobert que aquest Pokémon està basat en la xinxilla!

Ja deia jo que s'assemblava molt! Doncs aquí ho teniu. Fins dissabte!

Minccino

Cinccino

Escapada dïurna

Hola a tots i a totes! Avui us vinc a explicar una altre de les mal-i-fetes del Potet. Com ja haureu suposat pel títol, es tracta de que es va tornar a escapar de dia de la seva gàbia. Doncs així va passar. Ara us ho explico amb més detalls.

Jo tornava al mig dia per dinar a casa, i quan vaig entrar a la cuina vaig veure que una de les portes de la gàbia era oberta. Ràpidament vaig veure en Potet corrents per la cuina i se'm va escapar un crit. Vaig cridar: Potet, torna a la gàbia! 

Suposo que ho vaig fer molt fort, perquè tal i com ho vaig acabar de dir el Potet es va ficar corrents un altre cop a dins de la gàbia, i va fer cara d'angelet, com dient: "Jo no he fet res". Fins aquí una anècdota molt divertida. 

Però, després, mentre estava dinant, vaig recordar que al matí, quan havia tornat el Potet a la gàbia, havia tancat les dues portes i havia assegurat de que estiguessin ben tancades. Llavors, com s'ha pogut escapar?

Això es el que em pregunto jo. Crec que ha après com obrir la porta i ara es pot escapar sempre que vulgui. Però aquesta teoria no s'aguanta per enlloc. 

Doncs una altre aventura més. Aquí la teniu. Fins dissabte!

Fractures

Hola a tots i a totes! Avui torno a parlar de coses que poden afectar de forma negativa a les nostres xinxilles. Avui us vinc a parlar de fractures. Malgrat no ho pensem les xinxilles també es poden trencar coses, així que us vinc a parlar de què fer per ajudar-les.

Com tots nosaltres sabem i hem comprovat, les xinxilles són animals molt curiosos i intrèpids. Sempre estan buscant llocs nous per on ficar-se. Per aquest motiu són propenses a patir fractures i accidents. Val a dir que el que podem fer per intentar evitar això, és proporciona-lis un lloc segur a dins i fora de la gàbia. És molt important.

Si per desgràcia ens trobéssim amb la situació de que la nostre xinxilla s'ha trencat alguna cosa, hem d'anar al nostre veterinari. Ja sabeu que jo us recomano que al mòbil o a algun lloc accessible per vosaltres tingueu a mà una adreça d'un veterinari. Aquest li posarà una placa de rajos X i determinarà el tractament més adequat. 

També li posarà el que calgui perquè el dolor no sigui tan fort, ja sigui mitjançant antibiòtics, una dosis extra de calci. El que faci falta per ajudar a la nostre mascota més apreciada.

A part de fractures d'un os, també es poden fracturar les dents. També hem d'anar al veterinari, en aquest cas. A les xinxilles els hi torna a créixer les dents,de manera adequada. 

També hi ha una altre part que es poden trencar les xinxilles, i és la cua. Això pot passar si les estirem d'elles i això els hi pot provocar una amputació. Les con seqüències serien una pèrdua de l'equilibri. Molt amb compte amb això!

Hi ha coses que també podem fer nosaltres, com proporciona-lis camamilles per via oral, per calmar-les i també donar-lis alfals, per el calci.

Us deixo l'adreça del veterinari d'Exòtics de Barcelona i algunes dades més per si us les voleu apuntar:

Carrer de Balmes, 423, 08022 Barcelona

Telèfon: 934 17 89 22

I aquí ho teniu. Fins dijous!

Camamilla

Alfals

Malaltia: l'obesitat

Hola a tots i a totes! Primer de tot demanar-vos disculpes, perquè ahir no vaig poder escriure. Vaig tenir un problema amb l'ordinador i no vaig poder fer res. Avui per sort ja està arreglat i tots contents. Així que us porto l'entrada que us havia d'haver escrit ahir.

No us espanteu. El Potet no està malalt. Avui us vinc a parlar sobre una malaltia en les xinxilles, l'obesitat. Aquesta és una malaltia poc freqüent en aquests animals, però si per qualsevol cas és donés el cas, pot arribar a ser molt perillosa.

Aquesta pot derivar en problemes cardíacs, problemes de mobilitat en les articulacions, problemes en la fertilitat i parts en risc. 

Per prevenir aquesta malaltia cal que vigilem l'alimentació de les nostres xinxilles. Han de tenir una dieta saludable i no abusar dels caramels. Han de tenir una gàbia gran, on poder-se moure amb llibertat, i de tant en tant, treure-les a un lloc perquè corrin i saltin lliurement. Sobre tot: aquest lloc ha de ser segur.

Doncs això és tot. Espero que us hagi agradat i fins demà!

Avui, tracta de salts

Hola a tots i a totes! Avui hs vinc a explicar què es el que fa el Potet quan vol atenció. Ho he descobert avui, i ho he trobat una mica divertit.

Avui m'he aixecat molt, molt d'hora. Sobre les cinc del matí. Com cada dia he esmorzat, i tenia previst atrapar al Potet quan tornes a casa.

Doncs aquest ha començat a donar cops a la porta del jarí. Saltava contra el vidre com dient: "Hola! Vine a atrapar-me si pots!"

M'ha fet molta gràcia. Les xinxilles també buscan la nostre atenció.

Avui això és tot, fins demà!