Hola a tots i a totes! Avui us vinc a parlar de la confirmació d'una cosa que moltes vegades ja us he dit. També ve acompanyada d'una anècdota, així que, sense més demora, comencem!
Aquesta nit, per la zona on jo visc, ha plogut. Però malgrat això, vaig deixar anar al Potet a fora, perquè en aquell moment no plovia. Quan aquest matí m'he aixecat, he vist que estava plovent menys, però seguia. Així que he anat a buscar al Potet, pensant-me que em donaria una mica de guerra.
L'he trobat on sempre, al seu amagatall d'una cadira, però a diferència d'altres vegades, no ha sortit corrents, si no que he vingut directe cap a mi i s'ha deixat agafar. Només s'havia mullat les potes, el pèl estava sec. Encara així, l'he tingut una mica a sobre per si de cas.
Quan l'he agafat s'ha quedat molt quiet, com si tingués por, i s'ha amagat entre els meus cabells. Tenia por de la pluja! En les últimes vegades que ha plogut, ja m'ho pensava, però avui he obtingut la confirmació.
Jo crec que, a part dels seus instints, les xinxilles tenen por de la pluja pel soroll que fa. A part de que l'instint ja els diu que si es mullen, malament.
També m'he trobat un tronc de pi, que li havia posat jo, totalment rosegat. Aquí us deixo una foto.
Doncs això és tot per ara. A la tarda tornaré a penjar una altre entrada. Fins desprès!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada