Les protectores

Hola a tots i a totes! En dues de les entrades anteriors he mencionat a les protectores d'animals. Doncs en aquesta entrada us explicaré les meves vivències en vers a elles i el que en penso. Doncs sense més distraccions, comencem!

Jo quan era una mica més petita anava molt sovint a la protectora del meu poble. La que tenia més aprop era la protectora de gats i sempre a l'estiu quan podia anava amb una amiga. Ens hi podíem passar hores i hores allà a dins. 

Envoltades de gats durant una hora era tot el que volíem. Els hi portàvem menjar, i moltes carícies. Vaig simpatitzar amb un gat, sobre tot amb un, era de color gris i blanc, molt maco. La protectora era on jo vaig adoptar els meus gats i suposo que per aquest motiu estic convençuda de que als gats que hi ha ara segur que els venen a buscar. 

La protectora de gossos em queda molt lluny i només hi he anat una vegada. Però això no vol dir que no ajudi en res. Cada any fan un calendari amb fotografies dels animals i els que es recullen van per les protectores. Així que cada any en compro un. 

Jo respecto molt a les protectores. Trobo que la feina que fan és molt dura i molt admirable. Sempre que puc intento ajudar. I vosaltres, què feu en vers a la vostre protectora. 

Aquesta entrada ja s'ha acabat. Espero que us hagi fet pensar i reflexionar. Fins ara! 

Un tema una mica delicat

Hola a tots i a totes! No fa gaire us he parlat de l'abandona ment dels animals. Doncs us vull explicar que no fa gaire quasi em vaig veure obligada a deixar els meus gats a la protectora. Ara us explico el que he fet, la història acaba bé, no us preocupeu. Comencem!

No fa gaire em van comunicar que el lloc on tinc els meus gats no els podia acollir més temps, i a casa jo no els puc tenir, ja que són salvatges i es menjarien al Potet. Així que vaig començar a preguntar a moltes persones si algú volia dos gats. 

Em van donar de marge fins a finals d'aquest més i ningú m'havia dit que sí, encara. Així que vaig pensar que tenia que donar-los a la protectora, perquè no els podia abandonar. 

Però ahir em vaig adonar que tenia una altre opció i vaig fer l'impossible perquè els gats es poguessin quedar amb mi, però a un altre lloc. Avui ja m'han confirmat que es poden quedar i així no els haure de donar. 

Així que tot ha acabat bé. Crec que tots els animals que són acollits en una família es mereixen tenir una persona que lluiti pel ser benestar i la seva salut. En el cas dels meus gats, en realitat no sóc jo, però li estic molt agraïda a la persona que els cuida per mi. 

Fins aquí aquesta entrada. Espero que us hagi agradat la història. Fins ara!

Kiwi!

Hola a tots i a totes! Avui us porto una entrevista una mica improvisada. La meva veïna va adoptar un gos fa dos dies i he pensat que seria una oportunitat inigualable per poder fer una entrevista magnífica. Aquí us la deixo; espero que us agradi. Comencem!

1. Que se sent al tenir un animal nou, una mascota nova?

- Doncs, cm nosaltres mai abans havíem tingut mai cap, és alguna cosa molt nova. És com descobrir una altre cosa. Se sent molt bé, ell es porta també molt bé, no m'ho esperava gens. 

2. Ens podries fer una descripció del teu gos?

- Es diu Kiwi, i té dos mesos i mig. És blanc amb taques marrons. Molt simpàtic i juganer. 

3. Quina raça és?

- És un King Cavalier Charles. Abans la gent molt rica en tenia, per exemple, Carles III d'Anglaterra en tenia un. No és una raça molt comuna. 

4. I, per què has triat aquesta raça?

- No hi ha cap motiu en concret. L'ha triat la meva mare perquè li agradaven, però res en especial. 

5. És noi o noia? Per què has triat aquest sexe?

- És noi. No hi ha hagut preferència, però en alegrem que sigui noi ja que les noies també fan més feina. 

6. Perquè li vas posar aquest nom?

- Perquè ens agrada molt aquest nom. El vam triar un dia que estàvem sopant i parlant d'ell i hi havien kiwis, i va ser quan el vam triar. 

7. Vas a algun veterinari en concret?

- Nosaltres el vam anar a buscar a un veterinari de Barcelona, que és a la mateixa vegada botiga i perruqueria. Si hi ha alguna emergència anirem aquí aprop, però per fer revisions i tot el que sigui normal anirem al de Barcelona. 

8. Està esterilitat? Per què?

- No està esterilitat. No és la idea, però si quan sigui més gran hi ha problemes si que ho farem. 

9. On viu en Tro, pis, casa...?

- Viu en una casa. 

10. Li has posat zona d'oci?

- Ell sempre està amb nosaltres i juga amb nosaltres. Té un lloc fixa pel llit i el menjar, però no cap lloc d'oci concret. 

11. Estàs contenta amb aquest nou canvi?

- Estic molt contenta perquè és una experiència nova i no me la esperava així. 

Doncs aquí teniu una altre entrevista. Espero que us hagi agradat. Fins ara!

KIWI

Pes: 3500g

Alçada: 20cm

Edat: 2 mesos i mig

Raça: King Cavalier Charles

Descripció del propietari: És un gos molt maco i simpàtic. Sempre està disposat a jugar amb nosaltres. 

L'abandonament dels animals

Hola a tots i a totes! Ja fa temps que us volia penjar una entrada com aquesta, des de l'estiu. Però no me'n vaig recordar i ara aprofitant les vacances de nadal us la penjo. Així que, no cal que us faci cap resum, ja que pel títol el veu clarament del tema que tractarà. Comencem! 

Tothom es creu que l'època en que s'abandonen més animals és a l'estiu, i això és fals. Des de 2015 que s'ha comprovat que durant l'any s'abandonen, més o menys, la mateixa quantitat d'animals. Aquestes dades en les proporciona la fundació Affinity que va impulsar la campanya contra la lluita de l'abandona ment dels  animals des de 1988. 

És veritat que durant els períodes de festes s'abandonen animals amb més freqüència, però, s'ha de tenir en comte que això de que durant tot l'any no s'abandonen animals és completa ment fals. Hi ha diversos motius pels quals s'abandonen: motius econòmics, sentimentals, d'espai. 

Però ningun d'aquest és cap excusa per fer-ho. Quan prenem la decició d'adoptar o comprar un animal, hem de tenir en compte totes les consequències que això comporta. L'hem de tractar com un de la família. No deixaries al carrer als teus fills i a les teves filles mai. Doncs, per què ho fem amb els animals?

Entenc que la vida no és fàcil i que en un moment donat ho hagis de fer, però per algun motiu existeixen les protectores. Jo estic totalment en contra de l'abandona ment. Vosaltres?

Aquí us deixo un vídeo i una publicitat molt famosa d'Affinity en contra de l'abandona ment. 

Fins aquí aquesta entrada. Espero que us hagi fet reflexionar. Fins ara!

Investigació científica

Hola a tots i a totes! Ara us porto una altre descoberta que he fet. Estic segura de que tots heu escoltat al menys una vegada a la vostre vida l'expressió "rata de laboratori". Doncs avui us porto la relació que tenen les xinxilles amb aquesta frase. Comencem! 

Ho he descobert per casualitat, ja que no estava buscant això, precisament. Segur que aquesta frase l'heu escoltat i sabreu que les rates s'utilitzen en alguns experiments. A les pel·lícules algunes vegades també ha sortit així que crec que perduts no aneu. 

Però també heu de saber que les rates no són l'únic animal que s'utilitza per aquest tipus de casos. També s'utilitzen ratolins, hàmsters. Tot depèn del que es vulgui provar, ja que cada animal té unes facultats diferents. I, us haig d'informar, que les xinxilles també s'utilitzen en el laboratoris. 

La xinxilla s'utilitza com animal model en la recerca auditiva, sobre tot. Ja que aquests animals tenen una capacitat auditiva molt alta. Però també s'utilitzen com a animal model amb altre recerques com les infeccions estomacals i algunes malalties.

Vosaltres esteu a favor o en contra? Deixeu la vostre opinió als comentaris.

Fins aquí aquesta entrada. Fins ara! 

El dia de la Xinxilla

Hola a tots i a totes! Avui us vinc a parlar d'un des cobriment insòlit que he fet arrel d'una pregunta: "Hi ha algun dia especial dedicat a les xinxilles?" Així que buscant, buscant, he trobat una cosa que em va fer riure durant deu minuts llargs a tot pulmó. Comencem!

Des de que va arribar el Nadal, feia dies que em preguntava si hi havia algun dia dedicat a la xinxilla. Així que com avui havia reservat tot el dia a vosaltres, m'he posat a buscar. I ves per on m'he topat amb un vídeo molt graciós.

Ara us el deixo aquí. Sobre la pregunta, no he trobat res en absolut, suposo que la resposta és no. Si algú de vosaltres sap alguna cosa si us plau que ho comenti, de veritat que m'agradaria molt saber si existeix alguna cosa semblant. 

Espero que us hageu divertit mirant aquest vídeo. Doncs fins aquí aquesta entrada. Espero que us hagi agradat. Fins ara!

Regals de Nadal

Hola a tots i a totes! A l'estrada anterior he mencionat les festes de Nadal per sobre, però en aquesta m'endinsaré una mica més. No sé com s'ho fa en Potet, però cada any li regalen almenys dues coses per Nadal! Avui us explicaré quins són alguns dels seus regals d'aquest any. Comencem!

Un dels regals més útils aquest any ha sigut menjar. Però com ja sabreu, al Potet no li agraden tots els pinsos, és molt selectiu. I per aquest motiu estic molt contenta perquè li han regalat el pinso que a ell li agrada i per tant, per fi s'acabarà el seu pot de menjar. 

Seguint també amb aquesta línia, li han portat una bossa gran de pipes. La veritat es que ha anat molt bé perquè havia d'anar a comprar-ne. D'aquesta manera en tinc per uns tres mesos més. I per acabar-ho d'adobar, també li han regalat uns dolços que a ell li encanten. 

La part positiva que tenen aquests dolços es que són molt bons per la salut de la xinxilla i a més quan se'l mengen estan arrossegant-lo i això fa que es cuidin i llimin les seves dents i que creixin molt més fortes i sanes. 

I per últim, això no ha sigut un regal, li he canviat el lloc on menjava. Abans el recipient el tenia de ceràmica perquè quan era petit sempre tirava el de plàstic amb tot el menjar a dins, però he decidit que ja és hora de que tingui un normal, així que he provat i, de moment, no l'ha tirat cap vegada. 

Fins aquí una altre entrada. Espero que us hagi agradat. Fins ara! 

El retorn de la xinxilla

Hola a tots i a totes! Ja fa molt de temps que aparec per aquí. La veritat és que us dec una disculpa, perquè per assumptes personals no us he pogut penjar cap entrada en molt de temps. Però, calma! Tinc apuntades totes les entrades que us dec i per això aquest Nadal us las tornaré totes! 

Què tal us han anat les festes? Molts regals? Avui us porto una entrada on us explicaré una anècdota que em va passar amb en Potet no fa molt. Comencem!

Va ser un dia que va ploure molt, però com a la nit ja va parar, vaig decidir que trauria en Potet. Així que com faig cada dia el vaig deixar que s'ho passés bé una estona. Pel matí em vaig despertar, una mica preocupada, perquè m'havia semblat escoltar que, durant la nit, havia plogut. Vaig baixar abaix a fer-me l'esmorzar i a atrapar al Potet. 

Quan vaig mirar al jardí, quasi em vaig emportar un espant de mort. Hi havia una planta, una que sempre la tenia dins de casa, al jardí i mig morta perquè el Potet l'havia estat arrossegant tota la nit. Més ràpid que corrents la vaig treure i la vaig intentar reanimar amb aigua. 

Per sort la planta està bé, sense les tres quartes parts del fullam, és clar, però al menys continua viva. S'ha de dir que el Potet va sortir molt content de la sortida d'aquella nit. Així que ja sabeu, quan necessiteu tallar una planta, l'únic que heu de fer és deixar que la vostre xinxilla se la mengi. 

Doncs fins aquí aquesta entrada. Espero que us hagi agradat. Fins ara!