Hola a tots i a totes! No fa gaire us he parlat de l'abandona ment dels animals. Doncs us vull explicar que no fa gaire quasi em vaig veure obligada a deixar els meus gats a la protectora. Ara us explico el que he fet, la història acaba bé, no us preocupeu. Comencem!
No fa gaire em van comunicar que el lloc on tinc els meus gats no els podia acollir més temps, i a casa jo no els puc tenir, ja que són salvatges i es menjarien al Potet. Així que vaig començar a preguntar a moltes persones si algú volia dos gats.
Em van donar de marge fins a finals d'aquest més i ningú m'havia dit que sí, encara. Així que vaig pensar que tenia que donar-los a la protectora, perquè no els podia abandonar.
Però ahir em vaig adonar que tenia una altre opció i vaig fer l'impossible perquè els gats es poguessin quedar amb mi, però a un altre lloc. Avui ja m'han confirmat que es poden quedar i així no els haure de donar.
Així que tot ha acabat bé. Crec que tots els animals que són acollits en una família es mereixen tenir una persona que lluiti pel ser benestar i la seva salut. En el cas dels meus gats, en realitat no sóc jo, però li estic molt agraïda a la persona que els cuida per mi.
Fins aquí aquesta entrada. Espero que us hagi agradat la història. Fins ara!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada