Estic enfadat!

Hola a tots i a totes! Jo no estic enfadada, no us espanteu. Avui us vinc a parlar sobre l'art de saber dels sentiment de la vostre mascota, sobre tot quan està enfadada. Hi ha diverses parts del cos que ens poden ajudar a saber-ho així que avui també un parlaré d'elles. Comencem!

Últimament en Potet no ha sortit gaire ja que ha plogut i ja sabeu que es posa de molt mal humor. Conforme es va fent més gran cada vegada ho expressa molt més clarament i amb més força. Per exemple: aquesta vegada ha tirat la rampa i el pot de menjar les dues vegades que no ha pogut sortir a la nit.

Amb això vull dir que les xinxilles també maduren a nivell sentimental i que hem d'estar atents al que ens demanen perquè elles no tenen boca per dir-ho tan fàcilment. A vegades algunes coses ens poden ajudar a saber com està la nostra xinxilla i a partir d'aquí fer les nostres deduccions:

• Les orelles: les orelles són una part molt important del cos que ens ajuda molt a saber l'estat d'ànim de la nostre xinxilla. Normalment quan estan a dalt aixecades vol dir que estan alerta o contents, i si estan cap a baix vol dir que estan en repòs o tristos.
• La cua: la cua també ens pot ajudar a saber com està la nostre mascota. No ens ajuda tant com les orelles però d'alguna cosa ens serveix. Quan la tenen normal, que és mig enroscada vol dir que no li passa res en especial, si la té estirada vol dir que està descansant i quan la mou molt ràpid vol dir que vol jugar.

Aquestes són les dues parts del cos d'una xinxilla que ens ajuden a saber com està. A més també influeix el fet de que nosaltres coneixem a la nostra xinxilla i també podem saber més fàcilment com està.

Espero que us hagi agradat aquesta entrada. Fins dissabte!

Xinxilla alerta

Xinxilla amb por

Una rosa per Sant Jordi

Hola a tots i a totes! Avui us parlaré de dues coses diferents. Una és de Sant Jordi i del que vaig fer. La segona és una estranya costum nova que ha agafat en Potet. El cap de setmana vaig estar molt enfeinada així que aquesta entrada era pel diumenge. Comencem!

Cada Sant Jordi tinc una tradició, des de que vaig adoptar la primera xinxilla, i és regalar-li una rosa. El que faig és tallar-li tota la tija i només deixo la flor. Li poso a la gàbia i a les xinxilles els hi encanta rossegar els pètals de roses.

Vosaltres quina tradició teniu per Sant Jordi? 

L'altre cosa que ha començat a fer en Potet es tracta de transportar carbó. Sí, això mateix. El que fa quan està al pati és tirar la bossa de carbó que tinc, per fer foc, i agafar trossos de carbó i portar-los fins a l'altre punta del pati. 

Cada matí quan el vaig a buscar haig de vigilar de no trepitjar cap tros de carbó perquè desprès vaig deixant marca per on passo. Amb tot això en Potet acaba ben negre, quan l'agafes a part de deixar-te la camisa pena de pèls, també te la deixa negre. 

Espero que us hagi agradat. Fins dijous!

La rosa d'en Potet

Carbó

Canvi de conducte

Hola a tots i a totes! Avui no us parlaré d'en Potet, us parlaré de la meva gata, la Lula. En Potet tindrà el seu moment estrella demà així que no us preocupeu, que tinc moltes coses a explicar i no us perdreu ninguna. Comencem!

Com tots ja sabeu a part d'en Potet tinc dues mascotes més: dos gats, en Rayo i la Lula. També sabeu que fa poc vaig tenir que canviar de lloc on vivien i que ara estan molt més aprop d'on visc jo i puc anar molt més sovint a veure'ls. 

Doncs des de ja fa dos setmanes, més o menys, la Lula està molt receptiva. La cosa que no va bé és que antigament era molt més freda, no es deixava tocar i ni molt menys agafar. Tampoc s'apropava a tu. Ara en canvi se't refrega per les cames, et demana que l'agafis i es posa panxa amunt al teu costat perquè se la toquis. 

Això encara no he descobert el motiu, però estic molt més contenta amb aquest canvi. La veritat és que abans era una pica pesada i no m'agradava que s'espantés tan fàcilment de mi, que em coneix des de fa set anys. 

Espero que les meves reflexions us hagin agradat. Fins demà!

Una rampa menys

Hola a tots i a totes! Avui us porto notícies ben fresques de part d'en Potet. Ara, com ja ha començat tot, torno a estar activa i amb moltes sorpreses amagades i preparades. Poc a poc les aniré penjant o posant com a millora del blog. Comencem!

Fa cosa de dos dies estava al jardí de casa meva quan de sobte vaig veure en Potet estirat com sempre a la rampa. la gàbia té un total de tres rampes que uneixen les plantes. Ell sempre s'estira a la de baix de tot a dormir. 

Em vaig dirigir molt a poc a poc per no fer cap soroll i poder fer-li una foto, ja que és complicat fer fotos de xinxilles dormides ja que tenen un sentit de l'oïda molt fi. Estava ja col·locada per fer la foto quan de sobte en Potet em va veure i es va espantar. 

Va fer un bon i va haver un soroll molt fort. Em vaig espantar ja també perquè pensava que en Potet s'havia fet mal, però després em vaig adonar que havia trencat la rampa. havia partit un dels pals de plàstic que l'aguantaven a la plataforma. 

Ara hi tenim fet  un petit invent perquè s'aguanti i encara segueix dormint allà. esperem que no trenqui ninguna rampa més!

Doncs per avui és tot. Fins dissabte!

Una joguina feta de fusta

Hola a tots i a totes! Avui us parlo de un petit invent que he fet per en Potet. Ha estat un bon experiment i una molt bona experiència. Ja fa un mes que ho vaig fer i ha sigut ara quan he decidit que havia estat una bona ideea, per això us ho he penjat ara. Començem!

Tots sabeu que a mi m'agrada molt anar a fer excurssions a la munyanya (i si no us ho faig saber ara) i sempre que vaig a fer una procuro agafar alguna cosa, normalment un pal o alguna pinya, per en Potet. Doncs fa un mes, em vaig trobar un tronc gros però no molt llarg, i vaig decidir emportar-me'l.

Com jo ja suposava hi cabia perfectament a la gàbia que té en Potet i li vaig deixar el pal. Al principi se'l mirava sense fer res i poc despres ja s'hi pujava a sobre. Ara ja el rossega i dorm a sota el tronc. 

Ha sigut bona idea perquè així també fa excercisi i té un joc més que pot jugar. 

Espero que us hagi agradat. Fins dijous!