Hola a tots i a totes! Avui no us parlaré d'en Potet, us parlaré de la meva gata, la Lula. En Potet tindrà el seu moment estrella demà així que no us preocupeu, que tinc moltes coses a explicar i no us perdreu ninguna. Comencem!
Com tots ja sabeu a part d'en Potet tinc dues mascotes més: dos gats, en Rayo i la Lula. També sabeu que fa poc vaig tenir que canviar de lloc on vivien i que ara estan molt més aprop d'on visc jo i puc anar molt més sovint a veure'ls.
Doncs des de ja fa dos setmanes, més o menys, la Lula està molt receptiva. La cosa que no va bé és que antigament era molt més freda, no es deixava tocar i ni molt menys agafar. Tampoc s'apropava a tu. Ara en canvi se't refrega per les cames, et demana que l'agafis i es posa panxa amunt al teu costat perquè se la toquis.
Això encara no he descobert el motiu, però estic molt més contenta amb aquest canvi. La veritat és que abans era una pica pesada i no m'agradava que s'espantés tan fàcilment de mi, que em coneix des de fa set anys.
Espero que les meves reflexions us hagin agradat. Fins demà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada