Hola a tots i a totes! Avui us vinc a parlar d'un tema que porta temps inquietant-me i que m'agradaria compartir per saber les vostres opinions. Estic bastant confusa així que ho intentaré explicar de la millor manera possible. Comencem!
Pregunta: les xinxilles poden tenir el mateix amor i empatia cap al seu amo al mateix nivell que un gat o un gos ho pot fer?
Aquesta pregunta porta ja un quants dies rodant-me pel cap. Jo crec que sí, però no he arribat mai a aconseguir-ho amb en Potet. Està clar que les xinxilles poden captar el teu estat d'ànim a través de com les parles i amb el temps poden arribar a executar respostes per complir el que el teu to de veu els hi demana.
Però en tots els anys que porto amb xinxilles a la meva vida no he aconseguit que tinguin aquesta empatia. No sembla que en cap moment puguin o vulguin reconfortar-nos quan estem tristos, o voler jugar amb nosaltres quan estem contents.
Vosaltres què penseu? Creieu que pot ésser possible o que no és viable? Deixeu la resposta als comentaris!
Avui la entrada és curta. Espero que us hagi agradat! Fins dissabte!
Cor amb signe interrogant |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada