Piscines per les xinxilles: quina escollir i problemes que puc tenir

Hola a tots i a totes! Com esteu? Espero que la setmana us estigui anant tan bé com a mi. Avui us porto una entrada que va més dirigida a les persones que fa poc temps que tenen una xinxilla a casa o bé altres persones que puguin començar a tenir problemes amb la piscina de les seves xinxilles. Comencem!

Com sabeu els nostres estimats rosegadors no es banyen amb aigua (SOBRETOT DE CARA A LES PERSONES NOVELLES AMB LES XINXILLES: MAI LES HEU DE MULLAR!), sinó que es banyen amb sorra fina. Una de les coses més curioses que tenen les xinxilles les fan quan els hi poses una piscina de sorra i no dubten en llançar-s'hi i començar a arrebossar-se. És simplement meravellós, molt graciós, divertit de veure i únic!

Doncs aquest espai per la cura de la seva higiene, ja que les xinxilles són animals que els hi agrada viure en entorns nets i estar elles mateixes netes, pot portar alguns problemes. Per començar anem a parlar dels diferents tipus de piscines que podeu trobar:

Diferents piscines per les nostres xinxilles

Jo he tingut totes aquestes. A continuació us explicaré la meva experiència amb cada una d'elles. La primera de totes (la blava) em va ser molt útil fins que vaig tenir a la Kirara: es dedicava a treure la tapa i, quan ho aconseguia, quan es banyava tirava tota la sorra fora la piscina i, a part que ho embrutava tot, la sorra s'acabava a velocitats estratosfèriques. Per tant, vaig canviar.

La següent piscina que vaig tenir va ser la verda, i, malgrat que al principi tot va anar genial, la Kirara va tornar a aprendre a treure la tapa i vaig tornar a tenir els mateixos problemes. A més a més, van descobrir que era rodona i que, per tant, si la tiraven rodava. Així que, en lloc de banyar-se, es posaven a dintre i rodaven com una bola de hàmster. Per tant, aquesta tampoc em servia.

Per evitar que tornessin a utilitzar la piscina com una pilota vaig agafar un recipient de ceràmica com el que hi ha a la tercera imatge i el vaig posar com a piscina. En aquest cas no el van tirar i, com que no hi havia tapa, no podien treure-la ni jugar amb ella. Però seguien tirant la sorra per tot arreu perquè, una de les funcions de la tapa és evitar que la sorra surti quan s'arrebossen. Així i tot, aquesta piscina també presentava un altre problema i és que com és baixeta, sempre s'omplia de fenc i s'hi pixaven a dintre. Per tant, aquesta no em solucionava els problemes.

Finalment vaig comprar l'última. És una caixa de fusta que té una sola entrada. És suficientment gran perquè s'hi arrebossin les xinxilles, evita que la sorra surti, no roda i no té tapa. De moment és la piscina ideal! En una altra entrada ja us explicaré com vaig aconseguir aquesta piscina i quins altres canvis vaig fer a la gàbia. 

Tot i els meus problemes, les altres tres piscines eren molt maques i si no teniu una xinxilla obsessionada amb treure la tapa, són meravelloses pels nostres rosegadors. També us haig de comentar que en el passadís de casa (que és on les deixo córrer) tinc una peixera amb sorra perquè també es puguin netejar i mai he tingut cap problema.

Espero que aquesta entrada us hagi ajudat a triar piscina o a solucionar els problemes que teniu. Repeteixo que tot són opinions meves basades en les meves experiències. Ens veiem a la propera entrada!

Aquí us deixo una fotografia de la peixera que faig servir com a piscina (és de plàstic) i un vídeo del Shippo banyant-se.

Peixera