Les protectores

Hola a tots i a totes! En dues de les entrades anteriors he mencionat a les protectores d'animals. Doncs en aquesta entrada us explicaré les meves vivències en vers a elles i el que en penso. Doncs sense més distraccions, comencem!

Jo quan era una mica més petita anava molt sovint a la protectora del meu poble. La que tenia més aprop era la protectora de gats i sempre a l'estiu quan podia anava amb una amiga. Ens hi podíem passar hores i hores allà a dins. 

Envoltades de gats durant una hora era tot el que volíem. Els hi portàvem menjar, i moltes carícies. Vaig simpatitzar amb un gat, sobre tot amb un, era de color gris i blanc, molt maco. La protectora era on jo vaig adoptar els meus gats i suposo que per aquest motiu estic convençuda de que als gats que hi ha ara segur que els venen a buscar. 

La protectora de gossos em queda molt lluny i només hi he anat una vegada. Però això no vol dir que no ajudi en res. Cada any fan un calendari amb fotografies dels animals i els que es recullen van per les protectores. Així que cada any en compro un. 

Jo respecto molt a les protectores. Trobo que la feina que fan és molt dura i molt admirable. Sempre que puc intento ajudar. I vosaltres, què feu en vers a la vostre protectora. 

Aquesta entrada ja s'ha acabat. Espero que us hagi fet pensar i reflexionar. Fins ara! 

Un tema una mica delicat

Hola a tots i a totes! No fa gaire us he parlat de l'abandona ment dels animals. Doncs us vull explicar que no fa gaire quasi em vaig veure obligada a deixar els meus gats a la protectora. Ara us explico el que he fet, la història acaba bé, no us preocupeu. Comencem!

No fa gaire em van comunicar que el lloc on tinc els meus gats no els podia acollir més temps, i a casa jo no els puc tenir, ja que són salvatges i es menjarien al Potet. Així que vaig començar a preguntar a moltes persones si algú volia dos gats. 

Em van donar de marge fins a finals d'aquest més i ningú m'havia dit que sí, encara. Així que vaig pensar que tenia que donar-los a la protectora, perquè no els podia abandonar. 

Però ahir em vaig adonar que tenia una altre opció i vaig fer l'impossible perquè els gats es poguessin quedar amb mi, però a un altre lloc. Avui ja m'han confirmat que es poden quedar i així no els haure de donar. 

Així que tot ha acabat bé. Crec que tots els animals que són acollits en una família es mereixen tenir una persona que lluiti pel ser benestar i la seva salut. En el cas dels meus gats, en realitat no sóc jo, però li estic molt agraïda a la persona que els cuida per mi. 

Fins aquí aquesta entrada. Espero que us hagi agradat la història. Fins ara!

Kiwi!

Hola a tots i a totes! Avui us porto una entrevista una mica improvisada. La meva veïna va adoptar un gos fa dos dies i he pensat que seria una oportunitat inigualable per poder fer una entrevista magnífica. Aquí us la deixo; espero que us agradi. Comencem!

1. Que se sent al tenir un animal nou, una mascota nova?

- Doncs, cm nosaltres mai abans havíem tingut mai cap, és alguna cosa molt nova. És com descobrir una altre cosa. Se sent molt bé, ell es porta també molt bé, no m'ho esperava gens. 

2. Ens podries fer una descripció del teu gos?

- Es diu Kiwi, i té dos mesos i mig. És blanc amb taques marrons. Molt simpàtic i juganer. 

3. Quina raça és?

- És un King Cavalier Charles. Abans la gent molt rica en tenia, per exemple, Carles III d'Anglaterra en tenia un. No és una raça molt comuna. 

4. I, per què has triat aquesta raça?

- No hi ha cap motiu en concret. L'ha triat la meva mare perquè li agradaven, però res en especial. 

5. És noi o noia? Per què has triat aquest sexe?

- És noi. No hi ha hagut preferència, però en alegrem que sigui noi ja que les noies també fan més feina. 

6. Perquè li vas posar aquest nom?

- Perquè ens agrada molt aquest nom. El vam triar un dia que estàvem sopant i parlant d'ell i hi havien kiwis, i va ser quan el vam triar. 

7. Vas a algun veterinari en concret?

- Nosaltres el vam anar a buscar a un veterinari de Barcelona, que és a la mateixa vegada botiga i perruqueria. Si hi ha alguna emergència anirem aquí aprop, però per fer revisions i tot el que sigui normal anirem al de Barcelona. 

8. Està esterilitat? Per què?

- No està esterilitat. No és la idea, però si quan sigui més gran hi ha problemes si que ho farem. 

9. On viu en Tro, pis, casa...?

- Viu en una casa. 

10. Li has posat zona d'oci?

- Ell sempre està amb nosaltres i juga amb nosaltres. Té un lloc fixa pel llit i el menjar, però no cap lloc d'oci concret. 

11. Estàs contenta amb aquest nou canvi?

- Estic molt contenta perquè és una experiència nova i no me la esperava així. 

Doncs aquí teniu una altre entrevista. Espero que us hagi agradat. Fins ara!

KIWI

Pes: 3500g

Alçada: 20cm

Edat: 2 mesos i mig

Raça: King Cavalier Charles

Descripció del propietari: És un gos molt maco i simpàtic. Sempre està disposat a jugar amb nosaltres. 

L'abandonament dels animals

Hola a tots i a totes! Ja fa temps que us volia penjar una entrada com aquesta, des de l'estiu. Però no me'n vaig recordar i ara aprofitant les vacances de nadal us la penjo. Així que, no cal que us faci cap resum, ja que pel títol el veu clarament del tema que tractarà. Comencem! 

Tothom es creu que l'època en que s'abandonen més animals és a l'estiu, i això és fals. Des de 2015 que s'ha comprovat que durant l'any s'abandonen, més o menys, la mateixa quantitat d'animals. Aquestes dades en les proporciona la fundació Affinity que va impulsar la campanya contra la lluita de l'abandona ment dels  animals des de 1988. 

És veritat que durant els períodes de festes s'abandonen animals amb més freqüència, però, s'ha de tenir en comte que això de que durant tot l'any no s'abandonen animals és completa ment fals. Hi ha diversos motius pels quals s'abandonen: motius econòmics, sentimentals, d'espai. 

Però ningun d'aquest és cap excusa per fer-ho. Quan prenem la decició d'adoptar o comprar un animal, hem de tenir en compte totes les consequències que això comporta. L'hem de tractar com un de la família. No deixaries al carrer als teus fills i a les teves filles mai. Doncs, per què ho fem amb els animals?

Entenc que la vida no és fàcil i que en un moment donat ho hagis de fer, però per algun motiu existeixen les protectores. Jo estic totalment en contra de l'abandona ment. Vosaltres?

Aquí us deixo un vídeo i una publicitat molt famosa d'Affinity en contra de l'abandona ment. 

Fins aquí aquesta entrada. Espero que us hagi fet reflexionar. Fins ara!

Investigació científica

Hola a tots i a totes! Ara us porto una altre descoberta que he fet. Estic segura de que tots heu escoltat al menys una vegada a la vostre vida l'expressió "rata de laboratori". Doncs avui us porto la relació que tenen les xinxilles amb aquesta frase. Comencem! 

Ho he descobert per casualitat, ja que no estava buscant això, precisament. Segur que aquesta frase l'heu escoltat i sabreu que les rates s'utilitzen en alguns experiments. A les pel·lícules algunes vegades també ha sortit així que crec que perduts no aneu. 

Però també heu de saber que les rates no són l'únic animal que s'utilitza per aquest tipus de casos. També s'utilitzen ratolins, hàmsters. Tot depèn del que es vulgui provar, ja que cada animal té unes facultats diferents. I, us haig d'informar, que les xinxilles també s'utilitzen en el laboratoris. 

La xinxilla s'utilitza com animal model en la recerca auditiva, sobre tot. Ja que aquests animals tenen una capacitat auditiva molt alta. Però també s'utilitzen com a animal model amb altre recerques com les infeccions estomacals i algunes malalties.

Vosaltres esteu a favor o en contra? Deixeu la vostre opinió als comentaris.

Fins aquí aquesta entrada. Fins ara! 

El dia de la Xinxilla

Hola a tots i a totes! Avui us vinc a parlar d'un des cobriment insòlit que he fet arrel d'una pregunta: "Hi ha algun dia especial dedicat a les xinxilles?" Així que buscant, buscant, he trobat una cosa que em va fer riure durant deu minuts llargs a tot pulmó. Comencem!

Des de que va arribar el Nadal, feia dies que em preguntava si hi havia algun dia dedicat a la xinxilla. Així que com avui havia reservat tot el dia a vosaltres, m'he posat a buscar. I ves per on m'he topat amb un vídeo molt graciós.

Ara us el deixo aquí. Sobre la pregunta, no he trobat res en absolut, suposo que la resposta és no. Si algú de vosaltres sap alguna cosa si us plau que ho comenti, de veritat que m'agradaria molt saber si existeix alguna cosa semblant. 

Espero que us hageu divertit mirant aquest vídeo. Doncs fins aquí aquesta entrada. Espero que us hagi agradat. Fins ara!

Regals de Nadal

Hola a tots i a totes! A l'estrada anterior he mencionat les festes de Nadal per sobre, però en aquesta m'endinsaré una mica més. No sé com s'ho fa en Potet, però cada any li regalen almenys dues coses per Nadal! Avui us explicaré quins són alguns dels seus regals d'aquest any. Comencem!

Un dels regals més útils aquest any ha sigut menjar. Però com ja sabreu, al Potet no li agraden tots els pinsos, és molt selectiu. I per aquest motiu estic molt contenta perquè li han regalat el pinso que a ell li agrada i per tant, per fi s'acabarà el seu pot de menjar. 

Seguint també amb aquesta línia, li han portat una bossa gran de pipes. La veritat es que ha anat molt bé perquè havia d'anar a comprar-ne. D'aquesta manera en tinc per uns tres mesos més. I per acabar-ho d'adobar, també li han regalat uns dolços que a ell li encanten. 

La part positiva que tenen aquests dolços es que són molt bons per la salut de la xinxilla i a més quan se'l mengen estan arrossegant-lo i això fa que es cuidin i llimin les seves dents i que creixin molt més fortes i sanes. 

I per últim, això no ha sigut un regal, li he canviat el lloc on menjava. Abans el recipient el tenia de ceràmica perquè quan era petit sempre tirava el de plàstic amb tot el menjar a dins, però he decidit que ja és hora de que tingui un normal, així que he provat i, de moment, no l'ha tirat cap vegada. 

Fins aquí una altre entrada. Espero que us hagi agradat. Fins ara! 

El retorn de la xinxilla

Hola a tots i a totes! Ja fa molt de temps que aparec per aquí. La veritat és que us dec una disculpa, perquè per assumptes personals no us he pogut penjar cap entrada en molt de temps. Però, calma! Tinc apuntades totes les entrades que us dec i per això aquest Nadal us las tornaré totes! 

Què tal us han anat les festes? Molts regals? Avui us porto una entrada on us explicaré una anècdota que em va passar amb en Potet no fa molt. Comencem!

Va ser un dia que va ploure molt, però com a la nit ja va parar, vaig decidir que trauria en Potet. Així que com faig cada dia el vaig deixar que s'ho passés bé una estona. Pel matí em vaig despertar, una mica preocupada, perquè m'havia semblat escoltar que, durant la nit, havia plogut. Vaig baixar abaix a fer-me l'esmorzar i a atrapar al Potet. 

Quan vaig mirar al jardí, quasi em vaig emportar un espant de mort. Hi havia una planta, una que sempre la tenia dins de casa, al jardí i mig morta perquè el Potet l'havia estat arrossegant tota la nit. Més ràpid que corrents la vaig treure i la vaig intentar reanimar amb aigua. 

Per sort la planta està bé, sense les tres quartes parts del fullam, és clar, però al menys continua viva. S'ha de dir que el Potet va sortir molt content de la sortida d'aquella nit. Així que ja sabeu, quan necessiteu tallar una planta, l'únic que heu de fer és deixar que la vostre xinxilla se la mengi. 

Doncs fins aquí aquesta entrada. Espero que us hagi agradat. Fins ara!

El to de veu

Hola a tots i a totes! Aquesta entrada és una de les que tenia pensades penjar-vos aquest cap de setmana. L'altre, us la penjaré el dijous, com ja us he comentat he anat molt enfeinada aquests dies i no he pogut trobar temps. Comencem!

Tot això va començar amb una simple conversa que tenia amb una amiga meva. Ella té un gat i em parlava de la comprensió dels animals cap al nostre llenguatge. És a dir, la quantitat de paraules que aquests entenen del nostre idioma.

La conclusió és que no moltes, la veritat. Però llavors, com és que poden obeir ordres? Es clar que alguns tenen més capacitat de memòria que uns altres però, per exemple, la xinxilla, com ho fa? La meva conclusió és que algunes coses ho memoritzen al llarg de anar-les escoltant molt.

Però també crec que és pel nostre to de veu. Per aquest mitjà no només ens reconeixen in ens saben identificar, si no que també poden saber el nostre estat d'ànim i el marge que tenen a l'hora de "jugar" amb nosaltres. 

M'explico, quan tu li dius a la teva xinxilla que estigui quiet/a, no ho diràs de la mateixa manera quan estan tranquil i tens tot el temps del món i tota la calma que quan tens pressa i estan nerviós. Aquests canvis de to, jo crec que els detecten i per tant obeeixen.

Què és el que penseu vosaltres? Expliqueu-m'ho. 

Fins aquí les dues entrades d'avui, espero que us hagin agradat. Fins dijous!

Qui és aquest d'aquí?

Hola a tots i a totes! Aquests dies he estat i estaré molt enfeinada, encara no sé com he trobat temps per penjar-vos aquestes dues entrades d'avui. Així que ja sabeu el motiu pel qual aquest passat cap de setmana no he estat activa. Però avui us porto dues entrades i aquesta és la primera. Comencem!

L'altre dia vaig escoltar un comentari molt curiós del meu pare, em va dir: "Sabies que els animals no es reconeixen davant del mirall?" Em vaig quedar molt sorpresa davant d'aquesta notícia. Així que vaig provar de fer un petit experiment.

Vaig agafar al Potet i el vaig posa davant de un petit mirall que tinc. El resultat va ser el que m'esperava, actuava com si davant seu estigués una altre xinxilla i no el seu reflex. 

Davant d'això, em vaig posar a investigar una mica. Vaig descobrir que només els humans tenim la capacitat per identificar-nos davant d'un mirall. Tots els altres animals del planeta, no estan suficient ment des envolupats per poder fer aquesta assimilació.

Estrany, veritat? Doncs això és una prova de que en teoria els humans estem més avançats que els animals, encara que a vegades sembla mentida però no és així.

Espero que us hagi agradat aquesta entrada i fins ara!

Com pentinar a una xinxilla

Hola a tots i a totes! Aquesta ja si que és la última entrada d'avui. A l'entrada anterior he mencionat el pentinar a una xinxilla, però després m'he preguntat: i com es pentina a una? Doncs he investigat una mica i aquest ha sigut el resultat. Comencem!

Per pentinar a una xinxilla hem de tenir molta paciència. Tot depèn de la confiança entre amo i xinxilla, però normalment aquesta tasca no és gens fàcil. Per no espantar-la, l'hem d'agafar pel cap, sense pressionar-la i començar a pentinar-les de a cua al cap, poc a poc. 

També podem anar deixant que jugui una mica amb el raspall i anar-la premiant amb pipes cada vegada que es porta bé. Poc a poc, aniran quedant al raspall cabells antics i aquest aniran sortint sense problemes. 

Mai hem d'obligar a una xinxilla a quedar-se quieta per la força, perquè si no aconseguirem un efecte contrari al que volem i la nostre mascota començarà a deixar anar pèl en forma de defensa. 

La qualitat d'aquest depèn bàsica ment de la nutrició de la xinxilla i dels banys de sorra que es prengui. El seu pèl ha d'estar lliure i brillant. 

Doncs avui ja hem acabat. Fins dissabte!

Raspall per xinxilles

Raspall per xinxilles

La higiene

Hola a tots i a totes! Ja estic aquí amb la segona entrada d'avui. Aquesta també va sobre la salut de la nostre xinxilla. Una cosa molt important i de la que no he parlat fins ara és la higiene. I per mantenir la nostre xinxilla sana, és molt important. Comencem! 

El primer de tot és saber que les xinxilles no es poden mullar, per rentar-les. Aquestes es donen banys de sorra que, per elles, és com una dutxa per nosaltres. A una xinxilla els hi hem d'anar traient i posant la piscina amb la sorra. Si està tota la estona allà la utilitzaran per fer les seves necessitats i no per banyar-se. 

La sorra sempre ha d'estar neta i tu tries, en funció de la teva xinxilla, el temps que li deixes la piscina dins la gàbia. Si ens passem d'estona notarem que la nostre xinxilla té més picors, es rasca molt més sovint. Pel contrari, si ens quedem curts, notarem que el seu cabell queda tot junt en lloc de separat i brillant, ho sabrem perquè utilitza el terra per rebolcar-se. 

Totes les xinxilles muden el pèl. Ho fan dues vegades a l'any: a la tardor i a la primavera. Quan això passa notarem que hi ha més pèl lliure per la gàbia i notarem una desigualtat de mides dels cabells. Això es soluciona pentinant-la per treure aquests cabells. 

Les potes, les orelles, les dents i els ulls, normalment no necessiten molta atenció, encara que no els hem de deixar oblidats. Per les potes hem de vigilar que no s'assequin molt. Les dents han de créixer rectes cap a vall i han de tenir un to groguenc. Les orelles i els ulls hem de mirar que no se li hagi quedat sorra després del bany que pugui causar una infecció. 

Doncs aquesta és la segona entrada. Aquí la teniu. Espero que us hagi agradat. Fins ara!

Anells de cabell

Hola a tots i a totes! Avui us porto les dues entrades que no us vaig poder penjar el cap de setmana i la que toca avui. Així que aquesta és la primera. Avui us explicaré una mica sobre una malaltia comú en les xinxilles. Comencem!

Aquesta malaltia s'anomena anells de cabell. Aquesta malaltia només afecta a les xinxilles mascle. El que passa és que el cabell es posa al voltant del penis de la nostre mascota fent que se li inflami, que canvii de color, de rosa a vermell i li causa molt mal. 

En el pitjor dels casos la nostre xinxilla perdria el penis i si no ho arribem a detectar, desgraciada ment es pot morir. 

Però tranquils, hi ha formes de que nosaltres mateixos ho podem solucionar, però sempre és convenient que el portem al veterinari per si de cas. La forma més eficaç de prevenir-ho és revisant el òrgan sexual de la nostra xinxilla sovint. 

Doncs fins aquí la entrada d'avui. Espero que us hagi servit i que us hagi agradat. Fins ara!

Un gat amb molta sort

Hola a tots i a totes! Primer de tot demanar-vos perdó, ja que aquest cap de setmana no he pogut penjar res per motius personals. Aquesta és la entrada que tenia pensada de fer avui i el dijous us penjaré les dues del cap de setmana i la del dijous mateix. Doncs aquesta entrada tracta sobre la història d'un gat amb molta sort. Comencem!

Aquest és el gat d'una amiga i aquesta em va explicar fa poc la seva història degut a que jo li vaig preguntar sobre el peculiar nom del felí. Aquest es diu Motoret. Doncs la seva història, comença d'aquesta manera:

Una tarda la meva amiga i la seva mare es van trobar un gat al capó del cotxe del veí. Aquest estava tancat i li van demanar que l'obrís. Quan ho van fer, el gat era molt petit i no volia sortir perquè tenia molta por. Llavors la meva amiga va anara a buscar un tros de pernil dolç i el van poder treure.

La seva mare el va agafar i al comprovar que era mascle se'l van quedar. Aquest gat era molt petit. Tot això va passar metre el seu pare havia anat a comprar. Quan va arribar va exclamar: "Què fa aquest gat a aquí?" Llavors ella li va explicar tota la història i el pare va accedir a quedar-se'l.  

Durant la primera setmana va dormir i menjar sobre de la meva amiga, i ho ha continuat fent fins ara, que ja té sis anys. 

Aquesta és la seva història. Em feia molta il·lusió compartir-la amb vosaltres. Espero que us hagi agradat i fins dijous!

Dorm amb els ulls tancats

Hola a tots i a totes! Espero que us agradés el especial de l'altre dia. Avui us vinc a parlar d'una curiositat d'en Potet. Fa poc que l'he descobert i em va semblar molt interessant. Comencem!

Tothom sap que les xinxilles son animals molt porucs, per aquest motiu, tenen una estranya capacitat de poder dormir amb els ulls oberts. Si no us heu fixat mai, quan ho feu, notareu que quan dorm, té els ulls una mica més tancats de lo normal, però els té oberts.

Això sempre ho he sabut, però l'altre dia, em vaig fixar en el Potet i estava dormint amb els ulls completa ment tancats! Em va sorprendre molt, i aquests dies l'he estat observant més de lo normal i hi ha agut més vegades que l'he enxampat amb els ulls tancats.

La meva conclusió de el per què fa això, es que ha agafat confiança. És  dir, amb el temps que portem junts, ja em coneix suficient i, en general, ja coneix bé el seu entorn, i suposo que s'ha anant confiant cada vegada més i ara ja pot dormir tranquil. 

Doncs aquesta és la entrada d'avui! Espero que us hagi agradat. I m'agradaria saber quines son les vostres teories. Deixeu-les als comentaris. Aquí us deixo unes fotos del Potet descansant. Fins dissabte!

La lactància

Hola a tots i a totes! Aquesta és la última entrada de l'especial de La Meva xinxilla. Us recomano que comenceu pel principi, la entrada "La reproducció" que teniu més avall. Sense més espera acabem ja amb l'especial. Comencem!

Hi ha dos tipus de lactància. La natural i la artificial. Jo us explicaré les dues:

La lactància natural

La llet de la mare és la millor forma d'alimentar a les cries. La llet que puguin ingerir el primer dia de la mare és molt important i vital pel seu futur, ja que és molt nutritiva i conté nutrients vitals pel seu creixement. 

El primer dia, és normal que perdin una mica de pes, però a partir del segon, aniran augmentant, i és molt important que els pesem a diari. Per verificar que la seva nutrició és la adequada, els hi podem tocar la panxa, aquesta ha d'estar una mica inflada i calenta. 

Si la nostre femella només ha tingut una o dues cries, no hi ha cap problema, ja que, les xinxilles tenen sis mamelles, però només les de dalt poden alimentar a les cries. En el cas de que hagi tingut tres o més, nosaltres haurem de rotar a les cries. Haurem de treure una de la gàbia, o les que calgui perquè només hi quedin dues a dins, i les que estan a fora han d'estar molt calentes. Al cap d'una estona canviem. Si volem, també les podem alimentar amb lactància artificial, però no és tan bona com la natural. 

Durant el període de lactància, hem d'anar revisant les mamelles de la mare, perquè les cries neixen amb dents i li poden fer mal.

La lactància artificial

Sempre que sapiguem que la nostre xinxilla està embarassada, hem d'estar preparats per si apareix algun imprevist, sobre tot amb la lactància. Per això necessitem:

• Xeringues especial de 5 i 2,5 ml.
• Gases esterilitza des.
• Llet en pols de gats. Preferible ment de les marques Royal Canin, Novopet o Versele Laga.

En el moment d'alimentar-la, l'hem de tapar amb una manta perquè no perdi la calor. Hem de tenir molt clar que això no és un joc, és un sacrifici per part nostre que ens servirà per mantenir vives a les nostres xinxilles. 

Les pautes per donar-lis el menjar són les següents:

• 1ª setmana: cada 2 hores.
• 2ª i 3ª setmana: cada 3 hores.
• 4ª setmana: cada 4 hores
• El segon més: cada 6 hores

Hem de tenir en comte que al principi no sabran menjar. Poc a poc elles mateixes ens aniran demanant més i més i passarem a utilitzar la de 5 ml. Però cada xinxilla és diferent així que elles ens aniran marcant la seva pauta. 

Quan acabin de menjar, és important que els netegem amb la gasa esterilitza da mullada en aigua i camamilla. A més, amb un petit pal per a les orelles mullat en aigua calenta, li donarem a les seves parts per estimular-les, igual que fa la seva mare. També hem de netejar les seves caques perquè no es quedin enganxades i finalment els sacarem bé. També comprovarem que la seva panxa està més calenta i inflada.

No és recomanable separar les cries de la mare abans de que pesin 250g. 

Fins aquí l'especial de La Meva xinxilla. Espero que us hagi agradat. Fins dijous!

    

El part

Hola a tots i a totes! Ja ens estem apropant al final d'aquest especial. En aquesta tercera entrada, parlarem sobre una de les últimes etapes: el part. Doncs, si tothom està preparat... Comencem!

El part, normalment, es produeix a primera hora del matí, podem notar que la nostra xinxilla està a punt de parir perquè, una estona abans, està nerviosa, incòmoda i es tomba i s'aixeca varies vegades. 

En el moment del part, la femella es col·loca a dues potes i ajuda a la sortida de la cria amb les potes de davant i la boca. Un cop ja han sortit, els hi talla el cordó umbilical i les seca. En el cas de que hi hagi més d'una cria, podem ajudar-la secant les cries nosaltres mateixos, perquè si ella no pot amb totes, es pot donar el cas de que aquestes agafin fred o hi hagin altres complicacions. 

Un cop acabat el part, la femella expulsa la placenta i se la menja. Això ho fa perquè aquesta és molt nutritiva i li aporta una gran quantitat de calories, vitamines i minerals que necessita. 

Durant el part, poden produir-se algunes complicacions. Si aquest dura més de 30 minuts o veiem que a la femella li costa expulsar a una cria, hem de cridar al veterinari. En el cas de que una cria neixi morta, l'hem de retirar perquè la mare es centri en les vives.

Quan es comença a produir el part, ten si el presenciem com si no, hem de separar el mascle. El motiu es que, les femelles, després del part, tenen un zel post part. Aquest dura entre 8 i 10 dies, i son aquests els que hem de deixar-los separats per evitar que la torni a deixar embarassada. 

Un nou embaràs tan aviat, produeix un desgast en la nostre femella, ja que hem de tenir en comte que està alimentant a les cries i, mentrestant, unes altres estan creixent en el seu interior. No és molt recomanable.

Hem d'evitar i treure tot allò que els bebès puguin pujar i no baixar, sobre tot, les caigudes. El menjar i l'aigua ha d'estar a l'alçada de les cries. Els barrots de la gàbia no han d'estar molt separats, si veiem que les cries poden escapar-se, els hem de tapar. Una cria no pot sobreviure sola. 

És molt important evitar els banys de sorra 10 dies abans del part i 10 dies després. Això ho fem per evitar infeccions a les cries i a la mare. 

Fins aquí la entrada número tres. Espero que us hagi agradat. Fins ara!

     

    

L'embaràs

Hola a tots i a totes! Ja torno a estar aquí. Ara us porto la segona entrada de les quatre entrades de l'especial de La Meva Xinxilla. Així que sense més demora... Comencem!

El temps de l'embaràs dura uns 111 dies. Encara que, en la majoria de casos es compleix, hi ha excepcions, i en aquestes pot durar entre els 105 i el 118 dies. Des de que hem trobat el tap copulatiu, hem de començar a comptar els dies. És important, ja que si veiem que es demora d'anar al veterinari perquè pot existir algun tipus de problema.

Durant el primer més de l'embaràs no podrem notar cap diferència. És a partir dels 50 dies que podrem notar lleugers canvis. Per exemple, el seu pes augmentarà, i per aquest motiu hem de portar un control setmanal. 

 Hem de tenir en compte que cada xinxilla és diferent. Més o menys, pel pes, es pot saber quantes cries porten. Si pesen, de més, uns 120g normalment porten un, però hi ha vegades que porten dos. Això depèn de cada xinxilla. Normalment poden portar des de una cria fins a cinc. Només en casos molt puntuals s'ha vist un de sis. 

Durant l'embaràs notarem com la panxa i les mamelles augmenten de mida. També observarem com la mare menja i beu més aigua de lo normal, es cansa més fàcilment i en ocasions es tomba de costat. Sobre tot és en el últim més quan augmentaran. Hi ha ocasions on si la femella està tranquil·la, podem arribar a veure les cries com es mouen. 

Els últims dies, si palpem amb la llema dels dits, molt suaument, la panxa de la femella, notarem que està més dura. 

La alimentació durant l'embaràs i la lactància és molt important, com per la femella, i com per les cries. Aquesta ha de ser rica en vitamines i minerals. No hem d'oblidar una aportació extra de calci per la formació de les cries. A la seva dieta hem d'augmentar la ració de pinso.

Si per algun motiu les coses creieu que no van bé, hem d'anar al veterinari de seguida. 

I aquesta és la segona entrada. Espero que us hagi agradat i fins ara!  

    

    

La reproducció

Hola a tots i a totes! Avui us porto un especial de La Meva xinxilla. Durant aquest cap de setmana llarg que no he penjat res, he estat preparant una sèrie d'entrades que des de fa temps us volia penjar. Aquesta serie d'entrades són quatre i parlen sobre la reproducció de les xinxilles. Aquesta és la primera. Comencem! 

Les xinxilles podem dir que són madures sexualment quan tenen una edat de vuit mesos. Hi ha casos que es produeix bans, però,si volem que la nostre xinxilla es quedi embarassada, hem de tenir en compte que la femella ha de tenir vuit mesos d'edat i pesar, com a mínim 450g. Això és molt important, perquè si no, aquesta podria córrer riscos durant l'embaràs i/o en el part.

Les femelles entren en zel un cop al més. Encara que els dies entre l'un i l'altre no sempre són exactes, i el temps entre ells també pot variar. Quan la femella està en zel, els símptomes són que la vulva està de color vermell, inflada i humida.

En aquest punt, començarà el seguici del mascle. Aquest ballarà al voltant de la femella movent la cua pel terra, com si fos una escombra, i fent sorolls. Si la femella vol, començarà la còpula. Aquestes són ràpides, però es poden repetir varies vegades. Normalment es fan a les nits.

Hi ha una cosa el qual ens indica que la còpula s'ha produït: el tap copulatiu. Aquest és una massa sòlida que es desprèn de la vagina, unes hores després de la còpula. Més o menys, mesures uns 2,5cm de llarg i uns 6mm de diàmetre.

Si el trobem, no ens dona la seguretat de que la femella estigui embarassada, però si que és molt probable. 

Aquesta és la entrada número 1 d'avui. Espero que us hagi agradat, fins ara! 

     

    

Em fa por, però no vull que m'agafis

Hola a tots i a totes! Aquesta entrada ja és la d'avui. Us vinc a acabar una entrada anterior que us vaig penjar anomenada "Em fa por" i tractava de la pluja. Doncs l'altre dia, el Potet, va fer una bestiesa com una casa. Comencem!

Com cada nit el vaig treure a fora i tan tranquil·la me'n vaig anar a dormir. De cop, uns sons molt forts em van despertar a plena nit, i per la finestra vaig poder comprovar el que ja em temia: estava plovent. Però, no con l'altre dia, si no molt més fort, amb vent, llamps i trons.

Corrent em vaig posar les bambes i una jaqueta i vaig baixar corrents a buscar el Potet. Jo anava convençuda de que el trobaria sota la cadira de sempre i que l'agafaria sense cap problema. Però no va ser així. Al veure que l'anava a agafar, en Potet es va posar a córrer per tot el pati i va quedar xop. Per descomptat anava relliscant. Amb les presses, al final, el vaig aconseguir agafar. 

Però estava tot mullat. Així que amb molta paciència em vaig asseure al sofà i el vaig embolicar amb la manta que tinc per ell. Estava tremolant de fred i de por!

Doncs fins aquí les entrades d'avui. Espero que us hagin agradat i us comunico que aquest cap de setmana llarg us penjaré entrades cada dia. Fins dissabte! 

Jo em menjo la part verda

Hola a tots i a totes! Primer de tot demanar disculpes perquè el dimarts no vaig pode penjar-vos res. Tenia molta feina i no vaig poder trobar el temps. Però avui us penjaré dues entrades, així m'asseguro de que no us dec res. Comencem! 

Fa tres dies vaig voler provar un petit experiment culinari: li vaig posar una pastanaga al Potet. Volia veure si li agradava o no. La majoria de verdures que li he posat, se les ha menjat sense problema, i només em faltava provar aquesta. El resultat va ser molt diferent a les dues variants que tenia en ment.

Al primer impacte, no li va fer ni cas, cosa ja molt natural en ell, però poc a poc es va anar apropant i començant a provar-la. Al cap d'una estona, vaig tornar a mirar i em trobo al Potet barallant-se amb la part de color taronja i menjant-se la part de color verd! 

Ara la pastanaga només li queda la part taronja, i crec que li trauré, perquè s'enfada molt quan la veu. Li comença a donar cops i a empentar-la. A vosaltres us ha passat alguna vegada alguna cosa semblant? 

Fins aquí aquesta entrada. Ens veiem en uns minuts!

Defensant el que és meu

Hola a tots i a totes! Al final si que us he pogut escriure aquesta entrada, una mica tard, però millor tard que mai. En aquesta entrada us explicaré una petita anècdota que m'ha passat avui. Comencem!

Aquesta tarda han vingut uns convidats a berenar. Un d'aquest portava un gos. Jo al principi estava una mica preocupara perquè no sabia què esperar-me de la reacció del Potet cap a aquest gos i d'aquest gos cap a en Potet. Així que els primers deu minuts he estat molt pendent per si hi havia cap problema. Però el he ha passat ha estat molt lluny del que jo mai hauria esperat.

El gos s'ha apropat al Potet, per curiositat, suposo, i, en Potet, en comptes d'amagar-se, s'ha enfrontat a ell. Ha intentat mossegar-lo i a defensar la seva casa. M'ha sorprès molt. Així que avui he descobert que les xinxilles tenen un instint de protecció bastant ampli.

Al final el gos li ha agafat por al Potet, i no s'ha tornat a apropar en tot el que quedava d'estona. I jo pensava que seria al revés. Per desgràcia no he pogut fer una foto del moment crucial, la pròxima vegada tindré el mòbil a mà.

Doncs ara si que us dic adéu, estimats lectors. Fins dimarts!

    VS.  

El restrenyiment de les xinxilles

Hola a tots i a totes! Avui segurament us intentaré penjar dues entrades, però no sé si serà possible. Avui us vinc a parlar d'una malaltia molt comuna en les xinxilles, no és exactament una malaltia, però afecta a la salut. Comencem!

Avui perlarem del restranyiment. Aquesta espècie de malaltia es causa per falta de moviment regular dels intestins. A nosaltres, els humans, també ens passa. Això es pot originar per diverses causes diferents:

• Si la nostre xinxilla està embarassada, abans del part.
• Una mala alimentació.
• Poc exercisi.
• Falta d'aigua.
• Falta de fibra en la seva dieta (fenc).

Si això ens arriba a passar, el que podem fer és proporcionar-li una dieta bona en fibra, si volem podem donar-li algunes herbes laxants, com dent de lleó. Però si la xinxilla després d'uns dies encara segueix amb el restrenyiment, hem d'anar al veterinari.

Doncs fins aquí aquesta entrada. Espero que us hagi agradat i fins d'aquí a una estona!

Un dels meus animals preferits

Hola a tots i a totes! Com aquest matí ja us he explicat una anècdota sobre xinxilles, ara us porto una cosa diferent. Perquè em conegueu una mica millor, he pensat que us podria parlar dels meus dos animals preferits.

Un, per suposat és la xinxilla. Però l'altre, és el dofí. Per suposat que m'encanten els gossos i els gats, però el dofí va captar la meva atenció des de que era petita. Així que he pensat que obrir-vos una mica les portes sobre el coneixement d'aquest animal, no estaria malament.

El dofí, el seu nom científic és Delphinidae, mesuren entre dos i nou metres de llargada, contant el cos, el cap i el morro, que és bastant allargat. Aquests són mamífers, i carnívors estrictes, vol dir que només mengen carn, en aquest cas peix.

Són una de les espècies d'animals més intel·ligents que coneixem avui en dia. Es situen a prop de les costes i normalment es relacionen amb els éssers humans. Se'ls hi pot ensenyar coses, com fan al zoo. Per comunicar-se utilitzen sorolls, danses i salts. 

Una de les meves pel·lícules preferides que tracta sobre dofins és "La gran Aventura del dofí Winter". Us la recomano de veritat, i està basada en fets reals! Aquí us deixo algunes pàgines que podeu consultar per si teniu més curiositat:

Tràiler de la pel·lícula "La gran aventura del dofí Winter": https://www.youtube.com/watch?v=kgyZjbzS18A

Més informació sobre dofins: https://en.wikipedia.org/wiki/Dolphin

Doncs així es el dofí! Fins aquí la entrada d'avui. Ja només us dec una entrada. Fins demà! 

Em fa por

Hola a tots i a totes! Avui us vinc a parlar de la confirmació d'una cosa que moltes vegades ja us he dit. També ve acompanyada d'una anècdota, així que, sense més demora, comencem! 

Aquesta nit, per la zona on jo visc, ha plogut. Però malgrat això, vaig deixar anar al Potet a fora, perquè en aquell moment no plovia. Quan aquest matí m'he aixecat, he vist que estava plovent menys, però seguia. Així que he anat a buscar al Potet, pensant-me que em donaria una mica de guerra.

L'he trobat on sempre, al seu amagatall d'una cadira, però a diferència d'altres vegades, no ha sortit corrents, si no que he vingut directe cap a mi i s'ha deixat agafar. Només s'havia mullat les potes, el pèl estava sec. Encara així, l'he tingut una mica a sobre per si de cas.

Quan l'he agafat s'ha quedat molt quiet, com si tingués por, i s'ha amagat entre els meus cabells. Tenia por de la pluja! En les últimes vegades que ha plogut, ja m'ho pensava, però avui he obtingut la confirmació.

Jo crec que, a part dels seus instints, les xinxilles tenen por de la pluja pel soroll que fa. A part de que l'instint ja els diu que si es mullen, malament.

També m'he trobat un tronc de pi, que li havia posat jo, totalment rosegat. Aquí us deixo una foto.

Doncs això és tot per ara. A la tarda tornaré a penjar una altre entrada. Fins desprès!

L'habitat de les xinxilles

Hola a tots i a totes! Per motius de feina, ahir no us vaig poder escriure. Però avui us porto la entrada que en teoria hauria d'haver penjat ahir. Anem a parlar una mica sobre l'habitat de les xinxilles: la serralada de Los Andes.

Aquesta serralada és el seu habitat natural. Aquesta es troba a sud-Amèrica i és, con indica el seu nom, una cadena de muntanyes. Aquesta contorneja l'oceà Pacífic, i també el Mar del Carib. Ocupa una superfície de 3 370 794 Km2. La seva altura mitjana ronda als 4000 metres i el seu punt més alt és el Aconcagua, la muntanya mes alta del planeta, sense comptar el Himalaia, amb 6960 metres. També té els volcans més alts del planeta. 

La flora d'aquesta serralada, un dels seus trets principals es que forma unes estepes d'herba, en la seva majoria, encar que també presenten uns petits arbustos en llocs apartats i concrets. 

En els Andes, la fauna és variada. Hi ha flamencs, pumes, entre molts altres animals entre els quals es troba la xinxilla, per suposat. 

Fins aquí la entrada d'avui. Espero que us hagi agradat i fins dissabte!

Origens de diferents Pokémons

Hola a tots i a totes! Un altre cop en teniu aquí. Ara ja tinc una entrada menys! Però com abans ja hem parlat molt de xinxilles, ara us porto alguna cosa diferent. Tornem a parlar de Pokémons!

Jo a mi m'agrada molt jugar a Pokémon, al menys m'agradava, i ara jugo a Pokémon Go. Com l'altre dia us vaig parlar del Minccino, em vaig quedar amb molta curiositat, per saber de quin animal provenien altres Pokémon. Així que he triat els meus preferits i aquí us deixo el resultat.

Emolga: prové de l'esquirol japonès nan. 

EmolgaEsquirol japonès nan

Bulbasaur: és un rèptil de la època prehistòrica

BulbasaurAnimal prehistòric

Pikachu: representa un rosegador, exactament un ratolí

PikachuRatolí

Espero que us hagi agradat. Si teniu més curiositat, aquí us deixo un enllaç d'una pàgina on podreu trobar molta més informació. Fins dijous!

http://bulbapedia.bulbagarden.net/wiki/Main_Page

Malalties dels ulls

Hola a tots i a totes! La feina se m'acumula, ja us dec tres entrades! Avui us penjaré dues així que una ja la tindré saldada. Avui us vinc a parlar sobre els delicats ulls de les xinxilles, com cuidar-los i quines son les malalties més comunes i com prevenir-les i eliminar-les. Comencem!

Aquesta part del cos de la nostre xinxilla, és molt delicada. Les coses principals de que hem de fer perquè no tinguin problemes és, vigilar amb el tipus de sorra en que es banyen, no ha de ser molt fina, si no els hi pot entrar en el ull i causar una infecció. 

Si notem que l'ull de les xinxilles te moltes lleganyes, té els pèls del voltant de l'ull mullats, tot això és un símptoma d'irritació. Podem netejar aquest un amb una gasa estèril, i si veiem que no millora, he d'anar al veterinari. 

Unes de les malalties més comunes en les xinxilles és la conjuntivitis. Nosaltres, els humans, també en podem tenir. Els símptomes són: ull tancat i excés de lleganyes. En aquests casos, també podem netejar-lo amb gases, però és preferible anar al veterinari. 

També hi ha de més comunes con les cataractes i les úlceres. En aquests casos, sempre hem d'anar al veterinari. 

Aquí ho teniu. Espero que us hagi agradat!

   

Farinetes per a les xinxilles que esiguin malaltes

Hola a tots i a totes! Avui us porto una mica més d'informació sobre les malalties de les xinxilles. Avui més aviat mirarem remeis i quina és la millor manera d'ajudar als nostres amics. Comencem!

Espero que aquesta situació no li arribi a ningú, mai, però, posem que la nostre xinxilla està tan malalta que no pot menjar per si soleta. Què podem fer nosaltres? Com la podem ajudar? Donant-li farinetes. Exacte, com als bebès. 

Aquestes les podem aconseguir als nostres veterinaris o online (http://www.mascotasana.es/) o també la podem fer a casa nostre de manera casolana. 

Si vosaltres preferiu aquesta segona opció, és molt fàcil de dur a terme. Primer de tot hem de triturar el menjar que menja sovint la vostre xinxilla. Tot seguit la barregem amb aigua, aquesta ha d'estar una mica calenta perquè tingui més bon aspecte i gust. 

Per donar-li més gust, encara, li podem afegir unes herbes, com el dent de lleó. A l'hora de donar-lis la farinetes, hem de tenir molta, molta paciència. La manera més eficaç seria amb una xeringa. 

Doncs ja està. Demà us vindré amb tres entrades, així que, estigueu preparats! Fins demà!