Durant la revetlla, molt de compte!

Hola a tots i a totes! Per fi ja ha començat l'estiu i vinc carregada de sorpreses. Però avui només us vinc a advertir i a informar de quines mesures de protecció són les més adequades per a la nostra xinxilla durant la revetlla de Sant Joan. Comencem!

Aquesta és una nit especial ja que tothom tira petards i és del que es tracta. Però hem de tenir en compte que tots els animals tenen una oïda molt més fina que nosaltres, i les xinxilles no són una excepció. Si per nosaltres els petards ja sonen fort, imagineu-vos si els escoltéssim multiplicat per tres. 

És important que tinguem cura de les nostres xinxilles aquesta nit tan especial. Perquè no els hi passi res les hauríem de col·locar en un lloc de la casa o pis on no s'escoltin molt fort els petards. Sobre tot no les hem de posar al costat de potes que donin a l'exterior ni al costat de finestres.

El més recomanable és que les posem al centre de la casa o pis o en una habitació tancada perquè no s'espanti. Si hi ha molta gent a casa la última opció seria la més adient. 

Així que us desitjo un molt bon estiu i una molt bon revetlla de Sant Joan! Que us ho passeu molt bé! Fins demà!

Sons

Hola a tots i a totes! Avui m'he anat un altre cop de l'hora. Ho haig de vigilar. Avui us porto una entrada on us parlo els diferents sons que fa la vosta xinxilla i el seu significat. Comencem!

Segur que més d'una vegada heu escoltat a la vostra xinxilla fer alguns sons estranys. Hi ha dos que són els més comuns però no són els únics:

Un so semblant al "ihihihihih": aquest so el produeix quan està cridant o avisant a algú de que vol alguna cosa.

Un so que fa amb les dents semblant al "rasras": aquan fa això vol dir que està cridant als seus per anar a menjar o perquè es reuneixin.

Avui la entrada és curteta. Espero que us hagi agradat. Fins dimarts!

La sorra

Hola a tots i a totes! Avui us porto una entrada on us parlo de per què les xinxilles utilitzen sorra i no aigua per banyar-se i de la importància que té. Comencem!

Les xinxilles tenen, o han de tenir, una piscina de sorra per banyar-se. La utilitzen per netejar-se i ho fan rebolcant-se. La sorra els hi fa el mateix efecte que l'aigua i el sabó ens fa a nosaltres.

És imprescindible que no rentem les xinxilles amb aigua i sabó ja que els danyariem el pelatge i tindrien un risc alt d'enconstipar-se. A més la sorra tracta el seu pelatge d'una manera especial que els fa que estigui ben cuidat.

Hen de canviar la sorra sovintment i així ens assegurem que tenen un pelatge ven cuidat i que no agafin cap malaltia que afecti al seu pèl.

Fins aquí la entrada d'avui. Espero que us hagi agradat! Fins demà!

Xinxilla en una piscina de sorra

Rasca

Hola a tots i a totes! Avui us porto una entrada on us explico una curiositat de les xinxilles. Disculpes per penjar un altre entrada tan tard, però avui m'ha sigut impossible penjar-la abans. Comencem!

Als gossos els hi agrada molt que els hi rasquin la panxa, als gats els hi agrada molt que els rasquin per darrere les orelles. Però, i a les xinxilles? A on els hi agrada que els rasquin.

Els hi agrada molt al que és la barveta. Allà és com un massatje per elles. També els hi agrada molt que els hi rasquin per darrere les orelles i a la panxa, però aquesta última és bastant complicada ja que no totes es deixien.

En Potet, quan demana, es deixa toxar la panxa i les orelles i sembla que li agrada molt. Durant aquest cap se setmana us penjaré les fotos que us dec

Avui la entrada és curta. Espero que us hagi agradat. Fins dissabte!

Corrents!

Hola a tots i a totes! Avui ja escric a una hora normal així que ja no us heu de preocupar per no poder llegir les entrades el mateix dia. Demano un altre cop disculpes per les hores en què he penjat les anteriors entrades. Avui us porto una història que va passar just dos minuts després de que us pengés la entrada "Rutines". Comencem!

Just acabava d'escriure la entrada i ja em disposava a anar a dormir. Ja estava relaxada al meu llit quan de cop vaig escoltar que començava a ploure molt fort. Al principi, com ja estava endormiscada, no vaig pensar que el Potet estava fora, però quan ho vaig fer me'n vaig en recordar i vaig baixar a buscar-lo corrents, en pijama i sabatilles.

Quan vaig entrar al pati semblava que el cel havia de caure. En Potet estava amagat i quan el vaig fer sortir del seu amagatall vaig cometre el terrible error de acorralar-lo just a la porta que dóna a la cuina, i va entrar. 

Alarmada vaig tancar totes les portes perquè no sortís d'allà, però encara estava la nevera i això volia dir que havia d'anar de pressa a l'hora d'agafar-lo. Al cap d'uns minuts ho vaig aconseguir. No li havia tocat ni una gota d'aigua així que vaig quedar molt tranquil·la. El vaig deixar a la gàbia i me'n vaig anar a dormir. 

La entrada arriba fins aquí. Espero que us hagi agradat. Fins dijous!

Pluja

Rutines

Hola a totes i a totes! Avui us porto una entrada on us explico una mica el dia a dia que porto amb en Potet, concreta ment la rutina que seguim quan toca treure'l a les nits. Espero que la gaudiu. Comencem!

Primer de tot s'ha de preparar el pati. En aquest hi ha una taula amb quatre cadires, dues portes que donen a un lavabo i a un safareig, una xemeneia i un test amb una planta que ja està més morta que viva.

Primer hem de posar els cubells de la brossa dins el lavabo, tancar la tapa del bater, per si de cas s'obre la porta, i tancar la porta. Tot seguit posem una reixa a la porta del safareig, on en Potet va fer un forat, i perquè no es pugui moure la subjectem amb el test. Per acabat comprovem que no hi hagi res que pugui fer mal a en Potet.

Després anem a per ell. Sempre em rep molt entusiasmat, ja que sap que és l'hora de sortir així que no em cosa res agafar-lo i deixar-lo anar. És el moment se'l dia en que puc estar jugant una mica amb ell.

Espero que us hagi agradat. Demanar un altre cop disculpes per les hores de publicació. Demà us penjaré fotos de tot el que he mencionat. Fins dimarts!

Rellotge

Un pal que dóna molt de si

Hola a tots i a totes! Avui us vinc a parlar d'un pal que ja us l'he mencionat anteriorment. Per que tingui mala memòria aquest pal és una joguina pel Potet que vaig portar de la muntanya. Comencem!

Al principi estava una mica preocupada ja que mai li havia portat un pal tan gran i no savia si li agradaria o no. Doncs es veu que li encanta i a més a més l'he utilitzat per una altre funció.

No fa gaire vaig penjar una entrada dient que s'havia trencat una rampa de la gàbia i la forma en que ho havia arreclat. Doncs no molt més tarda vaig comprovar que no funcionava gaire bé i vaig substituïr la rampa pel pal. Va genial!

En Potet no para de pujar-se a sobre i també el rossega! Em sap greu no tenir avui una imatge demà us la penjo.

Fins aquí ha arribat aquesta estrada. Demanar disculpes per escriure tan tard però avui ha sigut un dia molt atrafagat. Fins demà!

Sentiments

Hola a tots i a totes! Avui us vinc a parlar d'un tema que porta temps inquietant-me i que m'agradaria compartir per saber les vostres opinions. Estic bastant confusa així que ho intentaré explicar de la millor manera possible. Comencem!

Pregunta: les xinxilles poden tenir el mateix amor i empatia cap al seu amo al mateix nivell que un gat o un gos ho pot fer?

Aquesta pregunta porta ja un quants dies rodant-me pel cap. Jo crec que sí, però no he arribat mai a aconseguir-ho amb en Potet. Està clar que les xinxilles poden captar el teu estat d'ànim a través de com les parles i amb el temps poden arribar a executar respostes per complir el que el teu to de veu els hi demana. 

Però en tots els anys que porto amb xinxilles a la meva vida no he aconseguit que tinguin aquesta empatia. No sembla que en cap moment puguin o vulguin reconfortar-nos quan estem tristos, o voler jugar amb nosaltres quan estem contents. 

Vosaltres què penseu? Creieu que pot ésser possible o que no és viable? Deixeu la resposta als comentaris!

Avui la entrada és curta. Espero que us hagi agradat! Fins dissabte!

Cor amb signe interrogant

Donar de menjar a una xinxilla

Hola a tots i a totes! Avui us vinc a parlar d'un tema que ja fa bastant de temps que em volta pel cap. A més fa poc vaig llegir en una pàgina web una informació que no estava d'acord a la meva manera de pensar així que he decidit parlar-ne. Comencem!

Per donar de menjar a una xinxilla no has de ser molt intel·ligent. Només se li ha de donar un bol amb les quantitats justes i proporciona des de pinso i pipes. Jo crec que no cal omplir-li el bol fins al tope, si cada dia vas mirant i posant menjar nou, la teva xinxilla podrà controlar la seva salut. 

De tant en tant li pot donar una llaminadura, com una avellana o una nou. Si vols que la teva xinxilla mengi de la teva mà has de tenir paciència. Costa molt, al principi, que una xinxilla agafi la confiança suficient per menjar de la mà. El que has de fer és posar-te el menjar que li vols donar al palmell i deixar que la xinxilla el vagi olorant fins que mengi. 

Al principi pot ser que 'saparti, has de deixar la mà ben quieta i poc a poc s'anirà acostant i al final acabarà per menjar. És important de no espantar-la fent moviments bruscos i has de pensar que això no és cosa de dos dies, així que tingues paciència. 

No fa gaire vaig llegir que a les xinxilles se li havia de treure el bon de menjar en determinades hores. Jo no hi estic d'acord. Aquest article parlava sobre com regular el pes d'una xinxilla així que si està molt grassa pot ser sí que ho acceptaria, però no de normal. 

Jo penso que omplint el pot de menjar al matí i posant la quantitat necessària per un dia la xinxilla aprèn a racionar-se el menjar. Crec que és més bo fer-ho així. Vosaltres què penseu?

Avui s'acaba aquí. Espero que us hagi agradat. Fins dijous!

Xinxilla menjant 

Pèls

Hola a tots i a totes! Avui us vinc a parlar d'un problema que segur que més d'un se l'ha trobat. També us porto la solució. Anterior ment ja l'he mencionat però avui m'ha tornat a passar així que he decidit que seria un bon moment per tornar-lo a treure. Comencem!

Avui estava dinant al meu jardí quan de sobte m'he aixecat i he vist que estava tota plena de pèls d'en Potet. Era una cosa exagerada i a més com anava de color negre la cosa s'accentuava molt. He decidit que ja era hora de posar fi d'una vegada per totes a aquest problema.

Simplement hem de comprar un raspall que atrapi el pèls de la nostra xinxilla i així quedarà tot ven net. La solució és molt pràctica per un problema que a vegades és molt i molt gran.

Parlant de raspalls, és bo que tingueu un raspall especial per pentinar a la vostre xinxilla, ja que els hi agrada molt i a més a més els hi treu els pèls que ja estan caiguts. Ara per la calor els ajudarem molt.

Avui la entrada és curta. Espero que us hagi agradat. Fins dimarts!

Pèl de xinxilla

Canvis

Hola a tots i a totes! Avui no va de xinxilles, us parlaré una mica de les idees que tinc pensades per al blog durant aquests mesos de vacances que tenim. Comencem!

Avui he fet un canvi radical al blog. Ja estava una mica farta de l'altre estructura

tan poc pràctica que tenia. Costava molt trobar les coses i no era gens beneficiós per al blog. Així que aquest és el nou aspecte que tindrà. Espero que us agradi.

He decidit mantenir el fons ja que m'agrada molt. Ja se que no hi té res a veure amb les xinxilles però va ser el primer fons que vaig posar i li tinc una estima molt especial. A vosaltres us agrada o el canviaríeu?

Les noves coses que venen són grans:

• Més millores: estic investigant per poder posar totes les millores possibles a blog i fer-vos la vida molt més fàcil a l'hora de buscar una informació.
• Logotip: ja fa temps que estic pensant en posar un nou logotip al blog i d'aquí poc el tindreu. 

De moment és tot el que us puc dir. Espero que aquest canvi us hagi agradat.

Si algú de vosaltres té alguna proposta per al logotip em podeu enviar un correu. Trobareu la meva adreça a la part superior del blog. 

Espero que us hagi agradat. Fins demà!

Les utilitats del fenc

Hola a tots i a totes! Avui us porto un tema una mica estrany, us parlaré del fenc de les xinxilles, un aliment molt important en la seva dieta però que no només fa la funció d'alimentar als nostres animals. Comencem! 

El fenc és un aliment molt important. És una especie d'herba que els hi posem perquè mengin. Els hi va bé per la salut i per tenir una alimentació variada. El podeu posar barrejat amb el menjar, sol en un pot, al terra de la gàbia, a on voleu. 

Però és important saber que el fenc també l'utilitzen com a llit. A part del fenc que li poseu per menjar li heu de posar bastant de fens en un mateix lloc perquè hi puguin dormir. Seria l'equivalent a la palla per als cavalls o al llit per nosaltres. 

Quan el fan servir per dormir els hi dona calor i estan molt més còmodes que no pas al terra. També el fan servir com a coixí. Per aquest motiu és important que cada dia li poseu fenc per dormir i fenc per menjar, us estarà molt agraït o agraïda la vostra xinxilla. 

Avui ha sigut curta. Espero que us hagi agradat. Fins dissabte!

Fenc per xinxilla 

Primers indicis de la calor i de l'estiu

Hola a tots i a totes! Em sap greu no haver pogut escriure res durant tots aquests dies. He estat molt enfeinada i encara ho estic. La part positiva és que ja falta poc per les vacances d'estiu i això vol dir que tindreu una entrada casa dia! (Al menys això intentaré). A més a més estic preparant moltes coses per poder-les fer quan tingui temps. Però avui us vinc a parlar d'una altre cosa. Comencem!

Ja fa més calor, els dies es fan cada vegada més llarg i les nostres xinxilles ho noten. Quan surto a buscar en Potet al matí ja està amagat, al costat de la paret freda, perquè ja fa més calor. Si nosaltres anem a màniga curta i tenim calor imagineu-vos ells que no es poden treure el seu abric de pell. 

Com cada any us repeteixo que la calor és molt perillosa per a les xinxilles. Un cop fort de calor pot acabar amb la seva vida (si és molt, molt fort). per aquest motiu us deixo la llista de sempre perquè tingueu en compte de tenir cura de la vostre xinxilla:

• És molt important que li canvieu l'aigua quasi a diari i li poseu de freda. 
• Heu de tenir la vostre xinxilla en un lloc de la casa on sigui fred i li pugui donar l'aire. 

Aquestes dues són les més importants. Al llarg d'aquest més us aniré afegint coses per tal de que la vostre xinxilla passi un estiu tan bo com vosaltres teniu pensat fer-ho.

Espero que us hagi agradat, ara ja em quedaré més per aquí. Fins dijous!

Termòmetre

Potes i orelles seques

Hola a tots i a totes! Tinc un més que vaig molt enfeinada amb tot, espero trobar temps durant l'horari establert per explicar-vos coses noves. Avui tractarem una altre malaltia poc comú de les xinxilles però que pot esdevenir greu. Comencem!

Alguna vegada heu parat atenció en el fet de que les vostres xinxilles tinguin les potes i les orelles molt seques? Si és així i ho heu notat pot ser que tinguin un problema. Aquest està provocat pels terres rugosos i durs, i la poca humitat en l'ambient. 

Si notem que les nostres xinxilles ho tenen, ho podrem comprovar veient si aquestes estan vermelles o escamoses, l'hem de tractar amb vaselina líquida aplicada amb gases estèrils. Si veiem que el problema avança i no millora, els hi creara ferides que es poden tractar amb betadine baix en aigua. 

Si veiem que ser d'això funciona hem d'anar al veterinari ja que pot ser perillós ja que els hi pot crear una úlcera. 

Avui la entrada és curta, espero que us hagi agradat. Fins dissabte!

Betadine

Estic enfadat!

Hola a tots i a totes! Jo no estic enfadada, no us espanteu. Avui us vinc a parlar sobre l'art de saber dels sentiment de la vostre mascota, sobre tot quan està enfadada. Hi ha diverses parts del cos que ens poden ajudar a saber-ho així que avui també un parlaré d'elles. Comencem!

Últimament en Potet no ha sortit gaire ja que ha plogut i ja sabeu que es posa de molt mal humor. Conforme es va fent més gran cada vegada ho expressa molt més clarament i amb més força. Per exemple: aquesta vegada ha tirat la rampa i el pot de menjar les dues vegades que no ha pogut sortir a la nit.

Amb això vull dir que les xinxilles també maduren a nivell sentimental i que hem d'estar atents al que ens demanen perquè elles no tenen boca per dir-ho tan fàcilment. A vegades algunes coses ens poden ajudar a saber com està la nostra xinxilla i a partir d'aquí fer les nostres deduccions:

• Les orelles: les orelles són una part molt important del cos que ens ajuda molt a saber l'estat d'ànim de la nostre xinxilla. Normalment quan estan a dalt aixecades vol dir que estan alerta o contents, i si estan cap a baix vol dir que estan en repòs o tristos.
• La cua: la cua també ens pot ajudar a saber com està la nostre mascota. No ens ajuda tant com les orelles però d'alguna cosa ens serveix. Quan la tenen normal, que és mig enroscada vol dir que no li passa res en especial, si la té estirada vol dir que està descansant i quan la mou molt ràpid vol dir que vol jugar.

Aquestes són les dues parts del cos d'una xinxilla que ens ajuden a saber com està. A més també influeix el fet de que nosaltres coneixem a la nostra xinxilla i també podem saber més fàcilment com està.

Espero que us hagi agradat aquesta entrada. Fins dissabte!

Xinxilla alerta

Xinxilla amb por

Una rosa per Sant Jordi

Hola a tots i a totes! Avui us parlaré de dues coses diferents. Una és de Sant Jordi i del que vaig fer. La segona és una estranya costum nova que ha agafat en Potet. El cap de setmana vaig estar molt enfeinada així que aquesta entrada era pel diumenge. Comencem!

Cada Sant Jordi tinc una tradició, des de que vaig adoptar la primera xinxilla, i és regalar-li una rosa. El que faig és tallar-li tota la tija i només deixo la flor. Li poso a la gàbia i a les xinxilles els hi encanta rossegar els pètals de roses.

Vosaltres quina tradició teniu per Sant Jordi? 

L'altre cosa que ha començat a fer en Potet es tracta de transportar carbó. Sí, això mateix. El que fa quan està al pati és tirar la bossa de carbó que tinc, per fer foc, i agafar trossos de carbó i portar-los fins a l'altre punta del pati. 

Cada matí quan el vaig a buscar haig de vigilar de no trepitjar cap tros de carbó perquè desprès vaig deixant marca per on passo. Amb tot això en Potet acaba ben negre, quan l'agafes a part de deixar-te la camisa pena de pèls, també te la deixa negre. 

Espero que us hagi agradat. Fins dijous!

La rosa d'en Potet

Carbó

Canvi de conducte

Hola a tots i a totes! Avui no us parlaré d'en Potet, us parlaré de la meva gata, la Lula. En Potet tindrà el seu moment estrella demà així que no us preocupeu, que tinc moltes coses a explicar i no us perdreu ninguna. Comencem!

Com tots ja sabeu a part d'en Potet tinc dues mascotes més: dos gats, en Rayo i la Lula. També sabeu que fa poc vaig tenir que canviar de lloc on vivien i que ara estan molt més aprop d'on visc jo i puc anar molt més sovint a veure'ls. 

Doncs des de ja fa dos setmanes, més o menys, la Lula està molt receptiva. La cosa que no va bé és que antigament era molt més freda, no es deixava tocar i ni molt menys agafar. Tampoc s'apropava a tu. Ara en canvi se't refrega per les cames, et demana que l'agafis i es posa panxa amunt al teu costat perquè se la toquis. 

Això encara no he descobert el motiu, però estic molt més contenta amb aquest canvi. La veritat és que abans era una pica pesada i no m'agradava que s'espantés tan fàcilment de mi, que em coneix des de fa set anys. 

Espero que les meves reflexions us hagin agradat. Fins demà!

Una rampa menys

Hola a tots i a totes! Avui us porto notícies ben fresques de part d'en Potet. Ara, com ja ha començat tot, torno a estar activa i amb moltes sorpreses amagades i preparades. Poc a poc les aniré penjant o posant com a millora del blog. Comencem!

Fa cosa de dos dies estava al jardí de casa meva quan de sobte vaig veure en Potet estirat com sempre a la rampa. la gàbia té un total de tres rampes que uneixen les plantes. Ell sempre s'estira a la de baix de tot a dormir. 

Em vaig dirigir molt a poc a poc per no fer cap soroll i poder fer-li una foto, ja que és complicat fer fotos de xinxilles dormides ja que tenen un sentit de l'oïda molt fi. Estava ja col·locada per fer la foto quan de sobte en Potet em va veure i es va espantar. 

Va fer un bon i va haver un soroll molt fort. Em vaig espantar ja també perquè pensava que en Potet s'havia fet mal, però després em vaig adonar que havia trencat la rampa. havia partit un dels pals de plàstic que l'aguantaven a la plataforma. 

Ara hi tenim fet  un petit invent perquè s'aguanti i encara segueix dormint allà. esperem que no trenqui ninguna rampa més!

Doncs per avui és tot. Fins dissabte!

Una joguina feta de fusta

Hola a tots i a totes! Avui us parlo de un petit invent que he fet per en Potet. Ha estat un bon experiment i una molt bona experiència. Ja fa un mes que ho vaig fer i ha sigut ara quan he decidit que havia estat una bona ideea, per això us ho he penjat ara. Començem!

Tots sabeu que a mi m'agrada molt anar a fer excurssions a la munyanya (i si no us ho faig saber ara) i sempre que vaig a fer una procuro agafar alguna cosa, normalment un pal o alguna pinya, per en Potet. Doncs fa un mes, em vaig trobar un tronc gros però no molt llarg, i vaig decidir emportar-me'l.

Com jo ja suposava hi cabia perfectament a la gàbia que té en Potet i li vaig deixar el pal. Al principi se'l mirava sense fer res i poc despres ja s'hi pujava a sobre. Ara ja el rossega i dorm a sota el tronc. 

Ha sigut bona idea perquè així també fa excercisi i té un joc més que pot jugar. 

Espero que us hagi agradat. Fins dijous!

Un trenca coixins

Hola a tots i a totes! Ja torno a estar aquí. Aquesta vegada el motiu pel qual no he penjat entrades es que no ha passat res interessant en aquests dies, a més que he estat molt ocupada. Però, també la meva imaginació s'ha col·lapsat i no havia manera de que pogués pensar en res per penjar. Així que vaig posar totes les meves esperances en el Potet.

D'aquesta manera avui m'ha donat un motiu per escriure. Avui va d'una malifeta que ha fet en Potet. Us avanço que a la pròxima entrada parlaré sobre el temperament de les xinxilles. Doncs, comencem! 

L'altre dia em van portar a casa un tamboret amb un coixí, i el vaig posar al costat de la gàbia del Potet. Haig de dir que després de fer-ho em vaig oblidar del tot del coixí i del tamboret. Fins que avui al matí he baixat i he trobat el coixí a terra. 

Per una gran sorpresa per part meva he trobat que li faltava una part, així que he aixecat la mirada i m'he trobat tota la gàbia del Potet plena d'espuma del coixí! EL cas és que com no vull que en Potet s'ofegui, li he tingut que treure corrents. 

No cal afegir que he tret el coixí d'allà i ara, he anat amb més compte amb les coses que deixo al costat d'en Potet, sobre tot aquests dies que està tan nerviós i enfadat. Però això ja ho deixo per la següent entrada. 

Espero que us hagi agradat, fins dijous! Per cert a l'entrada anterior ja teniu les fotografies dels meus gats, també us haig de parlar d'ells! Ja estem en marxa un altre cop!

Un pati ple de paranys

Hola a tots i a totes! Avui us porto unes anècdotes sobre el Potet. En realitat és sobre el pati de casa que utilitza per saltar a les nits. És bastant graciós veure'm quan el preparo perquè ell surti, sembla que estigui en un camp minat! Comencem!

Durant els anys que he tingut el Potet he tingut que prendre varies mesures de seguretat perquè no es faci mal o s'escapi. Avui us explicaré totes les que he pres. 

La primera va ser posar una pedra enorme sobre el conducte del cabagueram. Ell és molt tossut i sempre l'intantava obrir. Jo em pensava que no ho aconseguiria, però un dia ho va fer i si ell es fic per allà s'escapa.

Després va venir la porta del lavabo. En aquell pati tinc un lavabo amb una porta de fusta i ell la va començar a rossegar. Fins que un dia va fer un petit forat i no em fa cap gràcia que hi entri, així que hi vaig posar una reixa. 

Tot seguit va venir la brossa. Per jugar ell sempre tirava les escombreries i es podia fer mal. Així que vaig decidir que les posaria dins el lavabo mentre ell estigues fora. 

Doncs això és tot. Espero que us hagi agradat. Fins dimarts! 

El resultat

Hola a tots i a totes! Aquesta sí que és l'última entrada sobre la història dels meus gats. Aquí us explicaré com ha acabat tot i algunes de les coses més importants que he après en tot aquest enrenou. Comencem!

Ja teníem el nou jardí preparat perquè els seus nous amos els poguessin estrenar. Vam baixar els transportin i els vam obrir. Al principi ens vam espantar una mica perquè se'ls veia molt aixafats i quasi no es movien del lloc on estava el menjar. 

Però les bones notícies no es van fer esperar molt. Poc a poc van anar menjant una mica i bevent aigua. I després van anar a explorar la nova casa. La Lula era la que es veia més desanimada i, al contrari de lo normal, volia que la toquessis molt i volia estar amb tu. 

El Rayo és el més atrevit i de seguida va començar a explorar. Aquell matí els vam deixar sols i, per descomptat, a la tarda vaig baixar a veure com estaven. Ara se'ls veia una mica més animats. Volien moltes carícies però estaven bé.

La part negativa d'aquest canvi és que els puc veure molt més sovint i els tinc molt més aprop meu. La veritat és que estic molt contenta. La part negativa és que el jardí no és tan gran com l'altre. 

Doncs fins aquí la història. Espero que us hagi agradat. Fins  ara!

RAYO

RAYO

LULA

LULA

LULA

Una segona oportunitat

Hola a tots i a totes! Ara us porto la segona part de com vam traslladar els meus gats. Aquesta ja és la penúltima i la més "divertida". Aquí us la deixo. Comencem!

Al dia següent, tornàvem els quatre a tornar intentar atrapar els gats. Aquesta vegada, però teníem una nova tàctica. El dia anterior els hi havíem tret el menjar i ara portàvem un transporti gegant que ens havien deixat. ara els volíem fer entrar i tenir un espai més reduït per poder-los agafar. 

I la cosa va anar molt bé. La Lula la vam ficar a dins del transporti gran i al Rayo a un de més petit. Els vam col·locar al cotxe i cap a la casa nova. Durant el viatge que, més o menys, van ser uns vint minuts, la Lula no va parar de miolar, i de tant en tant el Rayo també ho feia. 

El més important en aquests casos és no perdre la calma i no exasperar-se. Hem de pensar que l'animal està molt espantat, si mai ha viscut aquesta experiència abans, més encara, així que hem de procurar anar parlant amb ells, o al menys que escoltin un veu coneguda. D'aquesta manera saben que estan amb gent que coneixen. 

Vam arribar a la casa nova, i el primer que vam fer va ser deixar el pot de menjar, l'aigua i la sorra en el lloc corresponen. És important pensar en que els animals han de saber que aquell espai serà la seva nova casa, per dir-ho d'alguna manera. I així els hi fem entendre. 

Doncs fins aquí aquesta entrada. Ara us acabaré d'explicar tot. Fins ara!

Moments de tensió

Hola a tots i a totes! Aquests propers dies us acabaré d'explicar la història dels meus gats. Ja hem fet el trasllat i de moment tot ha anat bé, però en un principi les coses distaven molt d'acabar així. D'aquesta manera us porto la història. Comencem!

Vaig demanar ajuda als meus ares i al meu germà per poder treure als gats del jardí on estaven. Com molts sabeu els gats són més de lloc que d'amo, això vol dir que, al contrari d'un gos, els importa més el lloc on viuen que l'amo. I com als gats portaven vivint allà sis anys, sabia que no seria fàcil. 

Mentre anàvem parlant al cotxe de com ho faríem, tots intentàvem no pensar en una cosa. Quan arribéssim al lloc nou,  hi havia una gran possibilita de que s'escapessin i que els hi passés alguna cosa. Això si aconseguíem atrapar a la Lula, la meva gata. Ella és la més esquerpa i la que a sigut més difícil d'enxampar. 

La jugada era que primer havíem d'agafar la Lula i després al Rayo, el seu germà. Però les coses van acabar molt malament i la Lula es va amagar al pati, que és immens, i el Rayo estava bastant espantat. 

Així que vam decidir que esperaríem un dia i que al dia següent ho tornaríem a intentar. Així que vam tornar a casa i vam idear una nova estratègia. 

Jo en aquests moments estava molt preocupada, perquè no tenia tan clar que poguéssim arribar a enxampar a la Lula. 

Fins aquí aquesta entrada. Espero que us hagi agradat. Fins dijous!