Kirara i Shippo: els inicis (3/3)

Hola a tots i a totes! Per fi ha arribat el dia: avui s'acaba aquesta emocionant història! Esteu preparats? Segur? Si us heu perdut la primera part, feu clic aquí i si us heu perdut la segona, aquí. Doncs ja heu esperat prou per tant... Continuem!

Portàvem ni més ni menys que nou mesos intentant que les dues xinxilles s'acceptessin i poguessin conviure en una mateixa gàbia sense èxit. Fins que un dia, per primera vegada, vam veure signes que començaven a jugar junts. La Kirara ja gairebé mai mossegava al Shippo, però seguia sense tractar-lo bé. Ens vam agafar aquest canvi com un raig d'esperança.

En Shippo ja tenia deu mesos i els seus instints reproductius es començaven a despertar. Ja havia intentat muntar a la Kirara alguna vegada, sense èxit, ja que aquesta l'apartava amb una mossegada, però estàvem amoïnats, ja que no volíem que tinguessin cries.

Per tant, vam fer una visita a la veterinària per mirar quan podíem operar al Shippo. Capar al Shippo era molt més fàcil i segur que a la Kirara, per tant, el vam portar a la nostra veterinària. Allà ens va donar una mala notícia: en Shippo era massa petit, no pesava prou per poder-lo capar. No era segur realitzar-li la intervenció.

Al principi ens vam quedar tots molt preocupats, ja que en Shippo sempre ha estat molt petit; però la veterinària ens va donar una sortida: si esterilitzàvem a la Kirara, es tornaria més dòcil i menys territorial, per tant, podríem ajuntar a les dues xinxilles d'una vegada per totes.

Finalment vam accedir a l'opció que ens donava la veterinària i vam operar a la Kirara, per sort, tot va sortir genial. Poc després les dues xinxilles ja vivien juntes, dormien juntes i s'entenien d'allò més bé. Haig de dir que no és veritat que la Kirara s'hagi tornat més dòcil, segueix tenint el caràcter que tant la defineix.

Ja heu vist que aquesta història té un final feliç. Amb aquestes tres entrades, el que us vull transmetre és que tenir dues xinxilles (o més) és meravellós, val molt la pena. Si algú de vosaltres, estimats lectors, esteu passant per la mateixa situació, no dubteu en deixar-me els vostres dubtes als comentaris i des d'aquí us desitjo molta sort i molts ànims.

La relació que tenen la Kirara i el Shippo l'un amb l'altre no és perfecte, però és molt maca. Si voleu saber més feu clic aquí per anar a una entrada on us parlo d'aquesta relació i de tot el que he anat observant.

Espero que aquesta sèrie us hagi agradat! Ens veiem a la propera entrada!

Raons per les quals tenir a casa dues o més xinxilles

Hola a tots i a totes! Avui us porto una entrada que, segurament, molts de vosaltres ja tindreu clara. Durant tots aquests anys he estat repetint en moltes ocasions que les xinxilles són animals que viuen en grup, però avui i aquí vull dedicar una entrada sencera a donar per explicat aquest tema tan important per les nostres mascotes.

Com molt de vosaltres sabreu, entre els animals que habiten la Terra podem trobar diferents comportaments segons les espècies: n'hi ha que viuen en manada com les zebres, d'altres en solitari i només busquen altres animals de la seva espècie en l'època d'aparellament com els guepards, d'altres que viuen en parella com els pingüins i d'altres que viuen en colònies com les xinxilles.

Les nostres mascotes són originàries de la Serralada dels Andes a Sud Amèrica; allà viuen a una vertiginosa alçada de 4.500 metres. En un inici (quan les xinxilles no estaven en perill d'extinció) vivien en grups formats per centenars d'elles. Però, actualment i a causa de la seva situació, les colònies han anat disminuint. Aquestes colònies en coneixen com a C. Lanigera.

En altres paraules, són animals que des de sempre han habitat en companyia d'altres individus de la seva espècie. Quan nosaltres comprem una xinxilla podem arribar a pensar que, com mai ha conviscut amb altres xinxilles exceptuant el període de lactància, no sentirà aquest buit de no tenir amb qui compartir el seu dia a dia, però no podríem estar més equivocats.

És cert que la nostra xinxilla mai haurà conviscut amb altres xinxilles i que d'alguna manera "no sap el que s'està perdent" però no serà una xinxilla completament feliç. Per ser-ho hauria de tenir una altra xinxilla com a mínim per poder passar la vida juntes, tal com ho fan en llibertat.

Per tant, estimats lectors, si esteu pensant a comprar una segona xinxilla o agafar-ne dues de cop no li doneu més voltes, dues xinxilles juntes es fan companya tota la vida, entre elles i a vosaltres també.

Així que ara sí que sí, dono per explicat i exposat aquest tema. Espero que us hagi estat útil l'entrada. Fins a la propera entrada!

Grup de Xinxilles

Kirara i Shippo: els inicis (2/3)

Hola a tots i a totes! Avui ja sabeu el que us tinc preparat: la segona part de la història dels inicis de la Kirara i en Shippo! Si us heu perdut la primera part, només heu de fer clic aquí i ja podeu començar a llegir aquest relat tan emocionant. Així que ja no us faig esperar més, continuem!

Recordem que ens havíem quedat en el moment on li presentem a la Kirara en Shippo, una xinxilla de poc més d'un mes d'edat que l'hem agafat per fer-li companyia a ella. Com els vam presentar? Vam considerar que posar en Shippo a dintre la gàbia on la Kirara ja feia més d'un any que hi vivia no era bona idea, per tant, els vam agafar als dos i els vam deixar al passadís que ara utilitzen per córrer una estoneta cada dia.

En Shippo estava molt espantat: casa nova, persones noves, olors noves... Però encara no havia arribat el pitjor. Des de la primera vegada que la Kirara va veure al Shippo va mostrar un absolut rebuig cap a ell. I com ho feia això? Doncs el mossegava al nas, al cos, li estirava els cabells amb la boca, l'empentava i li dirigia sons poc amigables.

Per tant, la nostra fantasia de tenir dues xinxilles juntes en una gàbia encara hauria d'esperar. Com vam veure que no hi havia manera que la Kirara acceptés al Shippo en un inici, vam haver de comprar una segona gàbia on pogués viure temporalment el nouvingut. Per tal que us feu a la idea en Shippo era tan petit que una gàbia de hàmster li anava gran!

Com pensàvem aconseguir que les dues xinxilles es respectessin i aconseguissin conviure juntes? Doncs teníem les dues gàbies juntes, una al costat de l'altra, per tal que sentissin l'olor de l'altre. També les deixàvem córrer juntes sempre amb supervisió, ja que la Kirara no parava d'atacar al Shippo.

Els mesos van anar passant i aquesta situació semblava que no tingués fi. A poc a poc, en Shippo va anar fent-se més i més gran i vam haver de canviar de gàbia, clar està. Però un altre temor venia amb el pas del temps: tal com ens havien dit els veterinaris quan vam comprar el Shippo per naturalesa una femella i un mascle s'han d'entendre, ja que la seva missió és reproduir-se, així que tard o d'hora en Shippo podria deixar embarassada a la Kirara, cosa que no volíem.

I en aquesta situació ens va tocar fer una gran decisió. Quina decisió era aquesta? Què va passar després? Per saber-ho haureu d'esperar a la tercera entrega d'aquesta història. Ens veiem aviat!