Hola a tots i a totes! Aquesta entrada és una de les que tenia pensades penjar-vos aquest cap de setmana. L'altre, us la penjaré el dijous, com ja us he comentat he anat molt enfeinada aquests dies i no he pogut trobar temps. Comencem!
Tot això va començar amb una simple conversa que tenia amb una amiga meva. Ella té un gat i em parlava de la comprensió dels animals cap al nostre llenguatge. És a dir, la quantitat de paraules que aquests entenen del nostre idioma.
La conclusió és que no moltes, la veritat. Però llavors, com és que poden obeir ordres? Es clar que alguns tenen més capacitat de memòria que uns altres però, per exemple, la xinxilla, com ho fa? La meva conclusió és que algunes coses ho memoritzen al llarg de anar-les escoltant molt.
Però també crec que és pel nostre to de veu. Per aquest mitjà no només ens reconeixen in ens saben identificar, si no que també poden saber el nostre estat d'ànim i el marge que tenen a l'hora de "jugar" amb nosaltres.
M'explico, quan tu li dius a la teva xinxilla que estigui quiet/a, no ho diràs de la mateixa manera quan estan tranquil i tens tot el temps del món i tota la calma que quan tens pressa i estan nerviós. Aquests canvis de to, jo crec que els detecten i per tant obeeixen.
Què és el que penseu vosaltres? Expliqueu-m'ho.
Fins aquí les dues entrades d'avui, espero que us hagin agradat. Fins dijous!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada