Hola a tots i a totes! Aquesta sí que és l'última entrada sobre la història dels meus gats. Aquí us explicaré com ha acabat tot i algunes de les coses més importants que he après en tot aquest enrenou. Comencem!
Ja teníem el nou jardí preparat perquè els seus nous amos els poguessin estrenar. Vam baixar els transportin i els vam obrir. Al principi ens vam espantar una mica perquè se'ls veia molt aixafats i quasi no es movien del lloc on estava el menjar.
Però les bones notícies no es van fer esperar molt. Poc a poc van anar menjant una mica i bevent aigua. I després van anar a explorar la nova casa. La Lula era la que es veia més desanimada i, al contrari de lo normal, volia que la toquessis molt i volia estar amb tu.
El Rayo és el més atrevit i de seguida va començar a explorar. Aquell matí els vam deixar sols i, per descomptat, a la tarda vaig baixar a veure com estaven. Ara se'ls veia una mica més animats. Volien moltes carícies però estaven bé.
La part negativa d'aquest canvi és que els puc veure molt més sovint i els tinc molt més aprop meu. La veritat és que estic molt contenta. La part negativa és que el jardí no és tan gran com l'altre.
Doncs fins aquí la història. Espero que us hagi agradat. Fins ara!
 |
| RAYO |
 |
| RAYO |
 |
| LULA |
 |
| LULA |
 |
| LULA |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada