diumenge, 23 d’octubre del 2016

Defensant el que és meu

Hola a tots i a totes! Al final si que us he pogut escriure aquesta entrada, una mica tard, però millor tard que mai. En aquesta entrada us explicaré una petita anècdota que m'ha passat avui. Comencem!

Aquesta tarda han vingut uns convidats a berenar. Un d'aquest portava un gos. Jo al principi estava una mica preocupara perquè no sabia què esperar-me de la reacció del Potet cap a aquest gos i d'aquest gos cap a en Potet. Així que els primers deu minuts he estat molt pendent per si hi havia cap problema. Però el he ha passat ha estat molt lluny del que jo mai hauria esperat.

El gos s'ha apropat al Potet, per curiositat, suposo, i, en Potet, en comptes d'amagar-se, s'ha enfrontat a ell. Ha intentat mossegar-lo i a defensar la seva casa. M'ha sorprès molt. Així que avui he descobert que les xinxilles tenen un instint de protecció bastant ampli.

Al final el gos li ha agafat por al Potet, i no s'ha tornat a apropar en tot el que quedava d'estona. I jo pensava que seria al revés. Per desgràcia no he pogut fer una foto del moment crucial, la pròxima vegada tindré el mòbil a mà.

Doncs ara si que us dic adéu, estimats lectors. Fins dimarts!

Resultat d'imatges de perro






    VS.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada